Essent personalment constituit lo Iltre. y noble Señor don Antoni Vila y de Sevassona, governador general de las baronias y jurisdictions dels castells y termes de Taradell y Viladrau, Rupit y Fornils en la vegueria de Vich, Sancta Coloma de Farnès, Castanyet y l’Asparra, en la vegueria de Gerona, respectivament situades, y lo Margch. Señor Francesch Bergadà en dit dia jutge y assessor ordinari de ditas baronias y Baltasar Pla, procurador general fiscal de ditas baronias, ensemps ab Hiacinto Soler scrivent substitud de mi Jaume Onofre Calvet no públich i judicial de ditas baronias de Taradell y Viladrau, Mº Gaspar Celles, cirurgià ciutedà de Vich, y Joan Font, missatger habitant en la ciutat de Manresa, per efecte de executar la tortura en la persona de Antonia Rosquellas, muller de Joan Rosquellas qº perayre de la Sagrera de S. Martí de Viladrau, la qual de manament de dit Senyor governador fou manada a portar en la dita casa de Bartomeu Colomer, perayre de dita vila y en la sala de dita casa, en lo qual lloch estaven aparellats los torments necesaris per exequtar ditas torturas, ahont havia pa vi y llum, y posada dita Antonia Rosquellas assentada en lo banch dels torments, tota nua sols ab uns panyos de tela, fou por dit Magnf señor assessor exposat a la dita Rosquellas lo seguent: Antonia Rosquellas ja saps comdempnada a tortura perquè digas la veritat si fores tu la que setze anys fa anaves en companyia de Francisca Tremol y Bacada, na Maria Joaneta, na Romina, Na Pentinada, na Riffana a la costa de Montserrat y si allí vos aparegué lo dimoni y digas que fereu en dit lloch y per quant dita Antonia Rosquellas no volgué dir la veritat fonch manada abocar en lo banch y lligada fonch manat als ministres de la tortura tirasen de la corda. Rosquellas respongué: senyors yo us diré tot. Senyor alguns quinse anys ha poch més, o manco que Maria Joaneta y Serrat me ensenyà el art de bruxa en un ort mes avall de casa sua y me digué que si volia ser bruxa que lo diable me amostraria tanta cosa y aqui matex me isqué lo dimoni com un home jove molt mala cara y dit dimoni me digué que si vola anas ab sa companya me donaria prou dinés y prou de be y yo digué que si que u faria y lo dimoni me digué que renegués de Déu y ho fiu i reneguí de Déu y la Verge Maria y dels Sants y posi la ma en la sua pota y ab aixo desaparegué dit dimoni. Y al cap de pochs dies nos ne anarem untades dels enguents que na Bacada portava a la volta de Montserrat a una muntanyola en companya de na Masromena, na Riffana, na Pentinada que han penjades per bruxas, y na Bacada y dita Maria Joaneta y yo y quan forem en dita muntanyola nos aparegué lo satanas tot peludot y nosaltres totes adorarem a dit dimoni i li besarem lo detras que no sentirem gayre bon olor y totas nos posarem a ballar y dit dimoni tingué tractes carnals ab totes nosaltres y nom recorda gayre be ab qui comensa, y dit… exorta que fessem caure pedra, y aixi dita Bacada se tragué dels enguents que aportava, y en una aigua que y ha alli ferem las ceremonias ordinarias batent la aigua, y de la aigua se isqué una fumasa y poch aprés caygué pedra que no fou molta cosa… y yo he usat del art de bruxa en companya de na Speransa Marigona doncella que va acaptant, t… xemenina, t… que li diuen, t…, t…, na t… de Viladrau en t… de Viladrau, y tambe na Robina, na Verges y na Pantinada que ja han penjadas per bruxas… Y me recorde que quant fou lo diluvi en lo principi del Ivern ha fet dos anys nos ajuntarem y yo, na Maria Joaneta, na Bacada, na Robina, na Verges, na Pentinada, na t… de t…, na Xemenina, na Noguera Vella y t… y la t… y en t… en la muntanya mes enllà de St. Sagimon y alli nos isqué lo dimoni molt letjós mal fargat y devant de ell ferem los conjurs ordinaris que se acostuman per fer caurer pedra y nos tornarem a casa y los dias seguents fou aquell gran diluvi que feu tant de mal y també me recorda que alguns quatre anys que na Robina me digué un dia a la Sagrera de Viladrau que ella havia mort un minyó de Gaspar Vila, que li havia tret lo fetge per lo costat, y que quant ho feu y eran na Bacada y na Joaneta y també me digueren… que havian neulats los aglans del bosch den Vila y també me recorda que alguns vuyt anys… que yo na Verges, na Pentinada, na Robina, na Joaneta, en t… anarem a las Agudas de Montseny y allí en una fonteta que y ha un poch lluny de St. Marsal y allí ferem los conjurs que caygue un gran devassay ab pedra… y quant lo dimoni te tractas carnals ab nosaltres ho fa per derrera y nos llansa una cosa molt freda, y també me recorda que altra volta anarem a la volta de Collformich… per emmatsinar les erbas… y allí dita Bacada ab los enguents que portava los espargí per les erbas… y altra volta, en lo estiu passat nos ajuntarem prop de Amer que y erem anadas untadas per los ayres en unas pinetas que y erem… y ferem allí en la aigua que y havia los conjurs ordinaris y caygué pedra que ni havia algunas com lo puny.
(…)
