Dilluns qui·s comptave .XII. del mes de juny en l’anny de·la nativitat de Nostre Senyor mil .CCCC. dos, pervench a audiència del molt honorable mossén Berenguer de Muntagut, cavaller e conseller del Senyor Rey e per aquell matex Senyor cort e lochtinent en la ciutat e vegueria de Leyda, e de micer Johan de Sobirats doctor en leys e d’en Ramon Ribera pahers, que roba havien furtada a una dona e ere inculpat Johan de Múrcia, per ço los dits lochtinent e pahers volent saber la veritat, procehiren a·reebre sa enquesta en la forma següent:
Caterina la navarra, testis jurada e interrogada lo dia e anny damunt dits. E interrogada sobre la preinserta prevenció a ella testis lesta etc. Respòs e dix si saber que ella testis, stant a Tortosa, més-se en propòsit de venir ací en Leyda e més-se en una barcha, e com fo ací en Leyda disabte a vespre ella testis ensemps ab en Pericó de Riudecanes demanaren posada a casa d’en lo qual respòs e dix que no·s altave de tal roba. Emperò ella e lo dit Pericó digueren al dit hoste que·ls guardàs la roba e que·lls acullís aquell vespre e axí·u féu, e al matí ella testis dix al dit Pericó que·li portàs lo cofre e hirien-se·n al hostal d’en ferrer del Albi, e com foren là lo dit Pericó tornà al dit hostal hon havien lexat .I. cot negre e l’altre de cotonina, .I. çamarró e .I. grimeu, .I. lançol, unes tovalletes e portà-se·n-ho tot, les quals coses eren de ella testis.
Interrogada si ella testis ha sospita en neguna persona sinó en lo dit Pericó, e dix que no sab, mas lo hoste li dix que quant lo dit Pericó pres la dita roba .I. hom hi havie, lo qual ara és pres.
.XVI. junii
Miquel argenter testis, produhit, jurat e interrogat lo dia e anny damunt dits. E interrogat sobre la preinserta prevenció etc., dix si saber que disabte pus prop pasat ell testis, stant en sa casa, vespre scur, vench a ell testis .I. hom lo qual no conex e dix-li que li obrís e ell testis de fet li obrí, com lo dit hom digués que ere de Cambrils, e entrant en casa sua lo dit hom portà .I. trosell de roba hon havie gonelles, tovalloles e altres coses. E com lo dit hom li digués que·l soferís que a pensar de·les bèsties havia anar e ell testis li digués que no laguiàs, lo dit hom se partí d’ell testis e anà-se·n e a cap de una stona tornà ab .I. hom no masa aparellat, quax xarchot, e lo dit xarchot a manament del dit hom pres la roba e anaren-se·n, e ell testis tanchà sa porta e colgà·s. E en lo endemà ell testis veé una fembra que·s novegave ab .I. hom lo qual apar a ell testis que fos aquell qui havie presa la roba la nit pasada a manament del hom que damunt ha dit, e com haguessen esment de roba ell testis dix a·la dita dona que si ella fahie pendre lo dit xarxot que ell dirie la veritat per ventura e entrarie en ensenya de·la dita roba.
.XX. junii
Johan de Múrcia qui en son feyt propri sens de segrament e en feyt d’altri ab segrament, jura dir veritat lo dia e anny damunt dits. E interrogat per qué ell testis és pres, e dix si no saber si donchs no és per la rahó davall inserta, ço és que disabte hagué .VIII. dies prop pasat ell testis stant en lo hostal d’en Guerra vench .I. hom ab una fembra e aquí ells dormiren, e lo digmenge següent ell testis ab Ffrancischo e Alfonsello volien se dinar e vench lo dit hom qui havie jagut ab la fembra en lo dit hostal e com no tingués que mengar dix a ell testis e als altres si·s porie dinar ab ells e de fet ells li respongueren que·ls plahie e de fet ells se dinaren e soparen axí matex tots. E car vench al vespre lo dit hom dix a ell testis que·l acompanyàs e ell féu hoc, anaren al hostal d’en argenter e dix al dit n’argenter que·li donàs un farcellet de roba e de fet ho féu e com foren al Cap del pont Vicent lo tarrater dix a ell testis que quin hom ere aquell que venie ab ell testis, e ell dix-li que no·l conexie. E lavors lo dit hom preguà al dit terrater que·li stogàs la roba e lo dit terrater dix que bé li plahie però que no li darie la dita roba sens ell testis car no·l conexerie e ell testis dix que no·s curave d’allò, e axí partiren-se e jamés depux no·l veé e han hagut sospita que ell havie consentit en la dita roba a pendre e pense·s que per allà l’an pres.
Interrogat si ell testis sab quina roba ere aquella e dix si no saber com no la guardàs.
Interrogat quant fo pres ell testis e dix que lo dilluns lavors següent.
Interrogat si ell testis sab hon és ara la dita roba, e dix que hoyt ha dir que tornada han la dita roba a una fembra públicha.
Interrogat si ell testis sab com ha nom lo dit hom, e dix si no saber com jamés no·l veé si-nó aquell dia.
Interrogat si ell testis ha consentit que la dita roba fos furtada a·la fembra de qui ere, e dix que no en sa ànima.
Interrogat si ell testis conex la fembra e dix que hoc, car al bordell la veé lo dit digmenge e fo aquell matex dia al dit hostal. Interrogat si ell testis sab per qué·y vingué la dita fembra e dix si no saber.
Interrogat si ell testis sab que·la dita fembra demanàs al dit hom la dita roba, e dix que no.
Interrogat qué fahie ell testis en aquesta ciutat, e dix que cave e segue.
(…)