Bm-1600*a-2
No sé per què, Margalida,
no vols amar un pastor
qui ta porta ferme amor
y t’ama més que sa vida.
Des que matas a qui mira
ta cara bella y hermosa,
faria cualsevol cosa,
perquè em mirasses sens ira.
Ma voluntad t’he rendida
com per las obras pots veure,
y com t’ho dig no·u vols creure
no sé per què Margalida.
Si veus tan clar que mereis
esser servida y amada,
¿per què·t mostras tan ingrada
y dius-me que no·u coneis?
Essent tan gran ton valor
que tot lo món anemora,
jo no sé per què, pastora,
no vols amar un pastor.
Mira mon cor qu·has nafrad
ab aqueixa ingrata vista,
no·m dons ja vida tan trista,
puis
sabs que som ton criad.
Mitiga tan gran rigor
perquè es cosa desigual
que
turments y tractes mal
qui
ta porta ferme amor,
Que
jo servesque és molt just
y
que mon cor sia teu,
puis
naturalesa et feu
a medida des meu gust.
No·m sias mal agrahïda
mira que jo som aqueix
que te vol més que a si mateix
y t’ama més qu·a sa vida.