De la mia minyonia carreronet,
quanta mai anys t’he portat al cor,
així com t’he deixat… Eres probet,
ma a la tardeta te vistives de or;
de or, de veus, cançons i llumeretes,
de plors de minyonets i de risetes.
Me só gitat pel món pe’ me fer home;
só tornat ple de anys i estraquitut;
alluny de tu, carreronet estret,
lo goig de la vida havia perdut!
Tot és com a primer: a la tardeta
lo sol te visti de or i de recades;
los nígrils se consiguin; Llucieta
fa sempre les sues llongues txatxarades;
la gata hi salpa ‘l peix de la griella
i bruja ‘l sofrigit a la padella.
Tot és com a primer; sol una vella
sense més aconhort i ni salut
no habita més al meu carreronet:
me volia aguardar… ma no ha pogut!
