Bm-1680-3.1
(…)
MARQUÈS
Per haver-nos de pertir
per donar esta enbexade,
ab mi feràs la jornade,
ab mi hauràs de venir,
aguarde’t un poc aquí,
que jo torn encontinent.
FÀBIO
Estic, pues, obedient,
quant vingue en troberà ací,
ay, mossèn, que·stic tot content
d’enar en l’amo meu,
que allà venen s’aygüerdent
demetí, fresca en neu.
Ja·à molt tems que jo sentí
contar de Franse elebanses,
que·y·à vellanes y panses,
per los carrers venen vi.
Ay, més que content me’n vax
y estic ple de alegria!
Allà beuré malvasie
fins que·stiga
eseciat,
allà donen es tebac
y el fan bo de Bresil,
qui per el cos és més sutil,
per un sou donen un mas;
diu que(·a) le gent més buide
fa tornar tonto el tebac,
voldrie tenir-ne un
sac
per ellergar-me la
vida.
Madrit és molt bona terra,
però venen quan·i·à,
y a mi m’an dit que ellà
bauré vi ab un(a) gerre,
aygüerdent a le tirete,
casi sempre a curricà,
y ací de une
tessete
pac mitx reyal
chestellà;
y allà per celeb(r)ar
torneré, sí (…)
perquè sempre beuré vi
y sempre pendré tebac.
Som lacayo molt audàs
y tinc velor qui
descipe
y per buydar une
pipe
som l’ome més
pertinàs;
puys que·l tems en
dóne lloc,
vuy pendre une
pipade
per comensar le
jornade,
qui·n durie un poc
de foc?
Sale el Diable ab
un tió de foc.
O diable infernal!,
qui t’à fet venir
assí?
Ve-te’n prest
devant de mi,
ve-te’n de tot mon
corral.
Que havia jo de
mest(er)
de posar-me a
tebecar,
si me havia de
portar
foc aqueix gran Llucifer?
Ab renúntie ve-te’n prest,
ajudau-me Sant
Antoni,
aduys-vos-ne equest
dimoni,
que jo foc no n’é mest(er)!
DIABLE
Are estaves tant
content
de haver d’enar a
France;
jas, beu aquexe
aygüerdent,
menje vellanes y
panses,
em diràs la veritat
de lo que·t
demeneré.
FÀBIO
Sí, amic, jo t’ó
diré,
puys que m’às tot
retgirat.
DIABLE
Per posar confusió
me ha enviat Lucifer
y lo primer qu·é de fer
és a tu dar-te un gipó.
Pega-li y Fàbio
se’n va etomiritsat
DIABLE
Amic som de Llucifer,
de aquell perregàs de estable,
y ja que·n som fet diable,
de diable tinc de
fer.
Tinch de deu mil añys enjús
y no crec que ningú m’engañy
perquè com diu un refrañy:
«per ca vell no·y·à cus cus».
Tinch ordida une
meranie,
jo per esta
infantilla
qui té care de
monilla,
tinc de perdre tote
Españe;
y puys sebeu que les dones
de mal no tenen límit
per fer caure tots los hòmens
en mans del mal sperit
y quant a mi en falten trases
per guefar algun aucell,
elles an mil enberazos
el fan beure en es ribell.
Per posar confusió
a une certa ciutat
en trobave enberessat,
no sebia com fer-m’ó;
vatx enar a una velle
qui tenia norante añys
y elle, ab sos engañys,
le cremà sens tenir
lleña.
Per tentar una donsella,
qui estave ben inclinade,
velgué’m exe vegade
y féu-le caure le
velle.
Encantadora sirena
és la dona sens tremoya;
une done perdé Troya,
Troya es perdé per Elena.
Dalide, bultade y belle,
es posà gran vermelló
y es flauget de Sansó
tant prest va filar
per elle.
Així la done ordene
des de aquell tems tan entic.
Inglaterra el rey Enric
perdé per Anne
Bolena.
Jo no trop res
imposible
quant une done eu
vol fer,
més males vénen (a)
esser
que·l diable més
terrible.
Al fin elles són
broquer
del diable, com
tinc dit.
Per contentar
Llucifer
velleran dies y
nits.
Mil trasses tinc jo
ordidas
per desfer dit metrimoni
y, si no·y baste al dimoni,
ja·y besteran ses amigas.
Sale lo Àngel ab
le espase/desenbeynade.
ÀNGEL
Què pretens, mal sperit?,
puys vas bremulant en va.
El casement en mi està
y de Déu està ordit.
Que no·t baste lo que·t daren
quant te llensaren del Cel?
A tu y tots los de Jusbel
fins a l’infern vos tencaren.