Bm-1297-9.2
De Aries
Aries es signe a lo qual
as comparade la complehsió del foch, qui as calt e sach, la qual complacció del
foch significam per .B. Calt es per sa propia callor, e as sac per le secatat
que le tera li done. No anperó que Aries sia calt ne sach an se assencia ni
natura, mas que a natura a montiplicar al foch sa qualor e sacor, en qant lo
cel a natura de influir sa vertut en los corsses sajús; axí con lo sol, qui a
natura e vertut a moltiplicar al foc sa calor ab sa rasplandor e luor, qui as
samblant a le luor del foch.
Aries ab sa calor
montiplica les calors sajús e dastruu las fradors, e ab se sacor montiplica les
sacors sajús e consuma les umiditats. E daym que a calor e sacor, per so cor le
sua natura e virtut a major concordanse ab lo foc que ab altre alement; e per
asó, con algune planeta está an le cassa de N’Aries, es fet judici segons la
complació d’en Arias e de aquella planeta.
Arias es dihornal. E as
dit que as diurnal, per so car le sua propia nature e vartut a major
concordanse ab lo dia que ab le nit. E per aysó dien los stronomians que los
homens qui nexen de dias en le costallació de N’Arias, son pus colerics que
aquells qui nexen de nits, e an per Aries mes de virtut de dies que da nit.
Arias es masculí. So as a
seber, que la sua natura e virtut, la qual ha per si matex, a major concordansa
ab los corssos sajús qui sson masculins, que ab los famanins. E per aysó qui
nex an le constillació d’en Aries es pus estruch an les cossas masculines que
famanines. E si as consabut en la sua costalleció, es per natura dispost a
esser mascle, si, doncs, no as anpatxade la natura de N’Aries per algune
planeta qui sia ab el conjunta, qui sia contra sa complacció, així con Venus e
le Luna, qui an natura per le qual son angenrats los corsos famanins, qui sagons
comparació son mes de la conplecció de la aygo que del foch.
Aries es movable. E as dit
que as movable per so car a major concordanse ab los corses sajús per moviment
d’els que per lur star. E per aysó, con los homens son an le costellació de
Arias angenrats o nats, son pus laugers e coren mes que altres qui sian nats an
Taurus. Enperó mayns dura so que fan, que so que fan los homens qui son
anganrats o nats an le costelleció de Taurus; anperó pus tost acaben so que
fan, que aquells de Taurus.
(…)
b)
De Luna
Luna es da la complecció
de l’ayga, qui es freda e umida, e as bone e malle, e famenine, e as de la nit,
e a l’argent e los diluns, e as done d’En Canser, e fa son cors an .xxvij. dias
e .viij. ores.
So per que los
astronomians dian que la Lune
as bone e malle, as majorment per so car pran e cul enaxí an se spera les
influencias qui venan dasús sajús, con fa l’astiu les maduracions de los fruyts
dels abras. E con la Lune
done bone influencia as bone, axí con lo talament dels abras, e an podar les
viyas an le Lune vella, en qui as bon talament e mal an le Lune nove; e axí con
los homens qui caen da guota sagons lunió, e alguns falcons qui an hune L’une
no vollen cassar e son bons an altre; e aysó matex dal forment, qui an tal
lunió porá esar sambrat, que·s pervertirá an sisania, qui as juy, e l’ordi an
avena. E aysó matex de les fanbras qui an sanc, e de les sagnies, e de los
navaguaments dels homens, e anexí de les altres cossas samblants a aquestes,
axí con da pluges e vents, e los cranchs, qui son buyits an le Lune vella. E
per aysó diu hom que lla Lune as bone per une manera e as malle per altra. E
les propiatats e natures que dites avem de la Lune no son totes suas formalment, mas que las
liura sajús als alements en la spera del foc per stint e apatit natural d’els e
de lurs alementats, segons que pran aqueles propiatats formalment dels signes e
de les altres planetes.
Dian ancare que la Lune as malla sagons que as
causa da fleuma, qui as frade e umide, e as malle complacció, per so con fa los
omens masa grossos e grasses, parerossas e da poc anginy e moviment, e los fa
masa dormir, escupir e tusir, e no done tan bo apatit a manjar, ne fa tan be
santir las çabors e odors de les viandes, con fan les altres planetes.
(…)