He acabat. Satisfets podém estar de la importancia de que disfrutava aqueixa vila dintre la marxa empresa pels negocis públichs de la terra. Encara’l nostre esperit pot fruír ab la contemplació de las obras que l’Art va deixar en lo cercle que tancan las nostras murallas. Molt nos plau recordar los noms dels nostres compatricis ill
Peró no hi há gloria que desperti tant d’entussiasme ni que vingui revestida de tant gran esplendor com la Verge Santíssima de la Serra, no hi ha monument que sigui més visitat ni que mereixi honors superiors als tributats a son temple y no pot envanirse la nostra vila de nisssaga més gloriosa que la proporcionada per aquet monastir y santuari.
Los que’ns acollím sota’l mantell qu’ab son patrocini’ns extén la Verge santíssima de la Serra los que disfrutém de sa intercessió valiosíssima, los que la proclamém ab sant entussiasme la primera de las nostras glorias ¿gosaríam a afligir lo seu Cor y dur la tristesa al seu semblant, fent despreci dels manaments de la Lley santa de Deu, mirant ab menyspreu’ls preceptes y oblidant las prácticas que’ns mana ab carinyosa previsió la Iglesia, enverinant lo nostre esperit ab las doctrinas condempnadas per’l magisteri infallible encomenat als Romans Pontífices y apareixent senyalats ab aquells tres estigmas que tant infaman lo nostre present estat social: la blasfemia repugnant, la escandalosa profanació dels dias festius y la cooperació donada a la mala prempsa?
¡Oh! no, estimadíssims compatricis. Molt al contrari; y ademés quan la llum renaixenta del dia’ns convida a dirigir nostre passos a las ocupacions habituals; quan la quietut de la nit ens mena a buscar lo descans y la reparació de las forsas abatudas; quan vulguin los perills donar motius d’angoixa a nostra existencia y en totas las horas de la nostra vida, sinó’ls ulls , alsém lo cor, dirigimlo a la Serra y deiemlo que s’aculli sota la protecció de María.
No passéu may per devant d’aquet sant temple, ni may pareu ‘ls peus en lo brancal de son canzell sense entrar a un lloch hont las criaturas angélicas hi han descendit ab tant de respecte y han entonat ab tant d’entusiasme las lloansas de sa Reyna. Quan emprengueu un viatje, quan tingueu la ditxa de retornar ab alegría a la patria estimada, vostre derrer comiat, vostra primera salutació que s’endressin a la Serra, que siguin pera María.
Vos, en retorn, ¡oh benigníssima Reyna! en la derrera hora acudiréu en auxili nostre, y’ns conduiréu a la patria de la verdadera felicitat, que a tots os desitjo en lo nom del Pare, del Fill y del Esperit Sant. Amén.
