(…)
Recepta pera guarir aquel qui per colp o per cayguda te lo test del cap enclotat
CXXVIII. Sia pres vy de parell e sal e mel e murtons e olives de lor e batafaluga e sego de forment.
Item preneu lo dit vy e posau lo en una caçola noua e gita ny uns grans de sal e una culereta de mel e fes tot bolir e dels murtons e oliuetes de lor e batafaluga sian feta poluora, e totes aquestes poluores mesclades e cernudes sien meses en lo dit vy bolit empro deu hom metre lo sego menant ab un basto e sera espes; sia fet empastre sobre una stopada e sia mes desus la nafra tants dies tro que veies lo cap guarit.
Recepta [pera]guarir persona que a lo ventre unflat
CXXIX. Pren maluins la raell e cou la be e pux torç la be ab un drap e aquel lim quen nexira mesclal ab mantega e untaten lo loch moltes vegades e depux aies sego de xexa e met lo en un drap e banyal e torç lo e met aquel such en una escudela e sia fet per aquesta forma set vegades e mescla aquel such ab let de almeles e met o a coure axi com si fos almelat, e bega lo malalt e aço sia fet .VIIII. dies areu e guara ab deu e donalin a beure such de ysop.
Recepta pera guarir pantax
CXXX. Aies vy blanch que sia fi e met hi erba sana de part de vespre en lo dit vy verda a remular e per lo mati menge la erba sana e beu te lo dit vy e sorbe lo vy e la erba sana e aço sia fet a la continua tro sia guarit.
Pera malaltia de gola
CXXXI. Pren ysop e sia cuyt en vy agre e apres sia fet gargarisme e tantost sera consumida la infladura del galet maiorment si la flor del ysop sera poluorizada e ab lo dit que sia possada sobre lo galet.
Per aquel qui pert la paraula
CXXXII. Sien fetes farines de farina de centeno e sien fetes quasi clares ab vy agre e ab aygua en la qual sia cuyta ruda e fes obrir la boqua al pacient e dalin a beure e la paraula perduda cobrara per merauelles. Prouat es.
Item cenra de raell danet leua lo galet inflat.
Recepta pera guarir sedes que om aia en lo morro
CXXXIII. Sia pres mel e sia untat lo morro e pux pren sofre molt e cernut e met ne desus la mel bona cosa e pux sia aboquat sobre una taula lo morro ficat be en la taula e esta axi aboquat per espay de una hora e beuras quen aura exit molta aygua del morro e sia axi fet per .III. o per .IIII. vegades e guara ab deu aydant.
Recepta pera guarir disanteri
CXXXIV. Sien preses nous de cipres seques e sien be moltes e cernudes dues parts e boli ermini una part e sia donat al pascient dues o tres vegades ab un ou e guara ab deu, e apres sia li donat a beure brou de galina, e aço val a fembra quis vol affollar. Empro al disenteri sia pressa una sponga e sia banyada en let de cabra tebea e sia moltes vegades messa al ses e donalin a beure romera blancha sequa ab aygua e ab brou de galina.
Recepta pera guarir malaltia dulls
CXXXV. Primerament sia pres agari pes de .III. mealles e sal gema tant com es un ciuro e sia tot molt ensemps e mesclat apres sien li donades dos o tres culeres daygua tebea e pux fes laygua que saps e methi en los ulls e guara ab deu.
(…)
Recepta pera fer engüent groch
CXXXIX. Sia pres sagi de porch vel e sia fus e colat e pren cera e sia fusa tant de la u com del altre, e trementina altre tant e sia fet de tot engüent.
(…)
Recepta pera no lexar exir cabels la on te placia
CXLV. si vols que cabels not naxquen nul temps aranquat aquells e untat lo loch on aquels seran ab sanch de rata pennada e de granota xiqua.
Item cenra de troncho de col, ço es de la rael, ab vy agre enpastat lo neximent dels cabels.
Item let de gossa untat, no lexa los pels nexer.
Item posat al bany polvuora de granota verda cremada; tots los pels que en aquel bany seran banyats, cauran.
Item la escorsa del tronxo de col vermella bolit en aygua de fenta lo cap lauat, no lexa enblanquir los cabels ni lexa tornar lo hom blanch.
(…)