[1] Renaiximent
{Renaiximent}! Ab esta paraula mágica, evocadora d’anyoradiçes esperançes, se presenten huy á la lluyta aquells valencians qu’anteposen á les mires de tot orde, l’amor inmens y desinteresat á la terra en que naixqueren, ahon está la fosa de lurs pares que después será la d’ ells, ahon tenen sa llar que més tart será la de lurs fills, ahon tenen lurs carinyos, lurs efectes, lurs interesos…
Lo sol qu’els enlluerna diu /Patria, y ¿quína empresa, per gran que sía, no realiçarán guiats per tal llum? No hi ha més que mirar la mainada d’héroes y mártirs qu’ens presenta l’historia y que respecte y admiració tan gran nos causen y vórem que tots ells van animats per lo mateix crit y arreplegats baix la mateixa senyera, lo crit d’amor á la patria, la senyera de lur redempsió y engrandiment.
Y es perque junt á este sentiment tan gran y ab ell com penetrant n’hi ha un atre més gran encara, l’amor, pera’ l qual tot son portes obertes, grans planes, córs amichs, puix té vol d’ áliga pera remuntarse per damunt d’esperits gicotets y pasións menudes, y abaixant als altívols y pujant als humils, fa que tots se troben, sens lluyta, sens recels, sens odis, ab armonía perfecta al crit de /tots som germáns. ¡Y agarráts del braç fan tots vía, cantant l’ eterna cançó de la vida y’l cór esglatint per l’ amor qu’ els diviniça!
Per ‘xó, no hi ha que buscar en los de {Renaiximent} odis y envetjes, no, ans al contrari, amor, y gran, pera la patria valenciana, dende l’Ebre á Murcia, dende la mar á Aragó y Castella.