Bm-1800*a-2
Molt Ytlustre Comendant
De ses Milicias Urbanas.
El mes atent servidor
Vuy justicia li demana:
Si escolta be aquesta suplica
Nó nirá devall se taula
Veurá prest que el suplicant
No mes ha dit lo que pasa,
La varitat sempre sura
Tant si es bona com sis mala
Sis que may pugue ser mal
El dir la veritat clara
Pero anem prest â sasunto
que en perola es temps se pasa.
En
aquest mon de miseriasTots
tenim una part flaca,Ningú conech tan perfet
Queu sia â totas pesades;
Ningú conech tan dolent
Que eu sie per tots es cayres.
Per
axó tot bon governTreurá
pertit duns y altres,Si
sap fer que tots servesquenSolament per se part sana[1]
Y que no pugen fer us
De
ses qualidats mes malas.Fent axó el cos del estat
Será el punt com un gran marje
Qui
es tan fort perque ses pedrasTotes están encachades
Segons es cayres que tenen
Com si fosen de motlada,
Resisteix â tempestats
A ses neus y ses aygadas
En cada pedra â son lloch
Es fort com una murada.
Pero si el tornasen fer
En ses pedres capgirades
Sensa mirá com se posen
Sensa lligar una en saltre
Sen anira per avall
No mes en duas rovadas.
Cade membre del Estat
Es una pedra del marge,
Si el saban posa â son lloch
Aguantan be ses filades
Y sobra queda da dura[2]
Perque el marjador té mañes
¿Que seria una Ciutat
Si ets ases qui governasen
Fesen
fer totes ses feynesAn
aquells qui no en fan areO si es qui en fan dun ofici
los ne fesen fer de un altre?
¿Que seria si posasen
Roters
â damunt la Sala,Presidaris
â la SeuY
ses Monjes â sa plasa?¿Sis Bisbes fosen pestors
(No en sos deumes com son hara)
Y sis cabres fosen Bisbes
Per moñí en lloch de ses cabres
Es greners de tot pejes
En que tenga mala añada?
¿Si fesen fer de bastachos
A nas qui son flacs de camas,
Y marches enant â peu
A nas qui tenen pruaga;
Si fesen fer de Esgotsins
A nas Jutges de granacha,
Da cassadors an es segos
De criadas â ses Damas:
Y sobre tot si volguesen
Per acaba de fer sasa
Fer cavá es frares mes grosos
Y
dá feyna â tots ets altres?¿Que seria una Ciutat
Axi tan desgevellada?
Lo meteix seria jo
Entre ses filas Urbanas
Tal desgavell ey euria
Com â se Ciutat dets ases.
Yo no puc fer cap fatiga
Ni
rosegar pe ses guardes,Yo no puc dur res estret
Perque es pit el punt an daña.
Yo no en cuyd de si es de moda
Duc es vestid tot al ampla;
Yo no puc enar pes sol
No mes surt ets orebajes
Yo no pretenc fer pepé
Ni tenc enveje an ets altres;
Un
costat que tenc quin reñaVint
añys ha, ma dat de baxaNo tenc já delit de jova
Perque ja pas es corante
Si es falta tenir mols de añys
May
ne tendré manco que are;Si
volgues fe de SoldatSeria un soldat del Papa[3].
(…)