Renúncia a la milícia

Bm-1800*a-2

Molt Ytlustre Comendant

De ses Milicias Urbanas.

 

El mes atent servidor

Vuy justicia li demana:

Si escolta be aquesta suplica

Nó nirá devall se taula

Veurá prest que el suplicant

No mes ha dit lo que pasa,

La varitat sempre sura

Tant si es bona com sis mala

Sis que may pugue ser mal

El dir la veritat clara

Pero anem prest â sasunto

que en perola es temps se pasa.

En
aquest mon de miserias

Tots
tenim una part flaca,

Ningú conech tan perfet

Queu sia â totas pesades;

Ningú conech tan dolent

Que eu sie per tots es cayres.

Per
axó tot bon govern

Treurá
pertit duns y altres,

Si
sap fer que tots servesquen

Solament per se part sana[1]

Y que no pugen fer us

De
ses qualidats mes malas.

Fent axó el cos del estat

Será el punt com un gran marje

Qui
es tan fort perque ses pedras

Totes están encachades

Segons es cayres que tenen

Com si fosen de motlada,

Resisteix â tempestats

A ses neus y ses aygadas

En cada pedra â son lloch

Es fort com una murada.

Pero si el tornasen fer

En ses pedres capgirades

Sensa mirá com se posen

Sensa lligar una en saltre

Sen anira per avall

No mes en duas rovadas.

Cade membre del Estat

Es una pedra del marge,

Si el saban posa â son lloch

Aguantan be ses filades

Y sobra queda da dura[2]

Perque el marjador té mañes

¿Que seria una Ciutat

Si ets ases qui governasen

Fesen
fer totes ses feynes

An
aquells qui no en fan are

O si es qui en fan dun ofici

los ne fesen fer de un altre?

¿Que seria si posasen

Roters
â damunt la Sala,

Presidaris
â la Seu

Y
ses Monjes â sa plasa?

¿Sis Bisbes fosen pestors

(No en sos deumes com son hara)

Y sis cabres fosen Bisbes

Per moñí en lloch de ses cabres

Es greners de tot pejes

En que tenga mala añada?

¿Si fesen fer de bastachos

A nas qui son flacs de camas,

Y marches enant â peu

A nas qui tenen pruaga;

Si fesen fer de Esgotsins

A nas Jutges de granacha,

Da cassadors an es segos

De criadas â ses Damas:

Y sobre tot si volguesen

Per acaba de fer sasa

Fer cavá es frares mes grosos

Y
dá feyna â tots ets altres?

¿Que seria una Ciutat

Axi tan desgevellada?

Lo meteix seria jo

Entre ses filas Urbanas

Tal desgavell ey euria

Com â se Ciutat dets ases.

Yo no puc fer cap fatiga

Ni
rosegar pe ses guardes,

Yo no puc dur res estret

Perque es pit el punt an daña.

Yo no en cuyd de si es de moda

Duc es vestid tot al ampla;

Yo no puc enar pes sol

No mes surt ets orebajes

Yo no pretenc fer pepé

Ni tenc enveje an ets altres;

Un
costat que tenc quin reña

Vint
añys ha, ma dat de baxa

No tenc já delit de jova

Perque ja pas es corante

Si es falta tenir mols de añys

May
ne tendré manco que are;

Si
volgues fe de Soldat

Seria un soldat del Papa[3].

(…)


[1] sana lectura difícil.

[2] lectura difícil.

[3] soldat del Papa lectura difícil.