a)
Casrellbisbal
(…)
[42.] Aquest pont uneix las parròquias de Martorell y Castellbisbal y pot formar-se allí la assèquia (tantas vegadas projectada y anivellada, y passa son nivell al presbyteri del convent de Pedralbas, y casi determinada al principi d’esta centúria) per a passar al Besòs y regar tot lo Pla de Barcelona y dar aiguas abundantíssimas dins la ciutat de Barcelona. Y si se anàs a buscar de dos a tres horas més amunt, costaria la mitat menos la assèquia, més segura, y podrían posar-hi casi tot lo Llobregat, serpejant Ullastrell serra avall a la parroquial iglésia de Castellbisbal, Papiol, Sant Feliu, Esplugas, Sarrià, fins a Besòs. Y sols haurían de fer dos ponts, a las rieras de Morral y de Rubí, de poch cost. Lo demés, tot síquia oberta, casi tot de terra seguida, menos de la riera de Rubí a Barcelona. Y de dita assèquia donar aigua a tots los molins actuals y altres fahedors. Se podrían fer moltas fàbricas. Y arrancant las resclosas del Llobregat y deixant-lo dret, se enfondiria y se multiplicarían las terras bonas de la vora del Llobregat fins al mar des de dit pont, en un milió de quarteras útil al Rey y particulares y se navegaria dit canal y riu des de lo mar, com ja antiguament se navegava fins a Castellbisbal segons tradició y vestigis de la actual vella llanterna en lo mas Pedrerol, serca la Roca Daroch, en el qual se tròban vestigis de una població gran que se és enterrada per causa de las resclosas. Y existeix la capella de Sant Quintí, antiguíssima al mateix lloch, com y també los molins antichs de la riera de Rubí, per la qual entrava allí y se unia junt al Llobregat lo riu Besòs, que per los romans fou obert passat lo castell de Moncada allí sota la Trinitat o carner dels ajusticiats y passava per Sant Culgat, unint-se ab la riera de Rubí. Des de dit pont convindria continuar la carretera de rodas fins a unir-se ab la de Sant Culgat, que arriba ja ab rodas fins la iglésia parroquial de Castellbisbal, y de esta a Barcelona. Y sol i falta uns tres quarts de camí que dista dit pont de la parrroquial. Y est camí facilitaria molt lo comers interior.
La aigua del Llobregat no dóna un diner de profit a Castellbisbal, ante[s] bé, fa moltíssims danys a causa que alsan-se las resclosas, com sempre van alsant sos proprietaris, lo riu se alsa per causa de las arenas y pedras, y per consegüent lo riu se aparta de son àlbeo y arruina las millors terras, que abundarían de un tot a Barcelona. Y fent-se dita assèquia, lo riu se contendria y a las voras se farían arboledas y prats que darían carbó, fusta y lleina per Barcelona.
[47.] Castellbisbal és una terra trencadíssima de serras y valls estretas, sech y àrido, plantat tot de pins borts que sols aprofitan per lleyna y un poch de fusta, sols per quadrats y bigas, algun y pochs roures, polls y albas sol, a la vora de algunas moreras ha hont pròvan bé y comensa cullir-s’i ja un quintar de seda.
[17, 37, 101.] Se féu 20 anys ha la carretera ab rodas des de la parroquial a la riera de Rubí, que se uneix ab la de Barcelona, i’s fa en un dia ab rodas lo viatge. Ha aumentat tant lo comers del vi, que cullint-se antes de 50 a 100 cargas de vi de delme, ja se n’i cúllan de 5 a sis sentas de delme, y per vinyas no té igual terreno Catalunya, terreno que abúndia més de rahims de poch cost lo plantar vinyas, pues se plàntan a parpal y (…) plantar 500 seps diaris; y per ser bonas las vinyas en Castellbisbal han de ser mal plantadas y ben manadas, sols no y agin herbas, altrament las aiguas se’n apòrtan la terra moguda.
És vi que tot se consum en Barcelona y és susceptible de cullir-s’i 3.000 cargas més de vi si y havia brassos, que sí han aumentat de pochs anys a esta part, pues constant en 1750 sols de 25 casas, constava ja en 1775 de 35, y actualment de 70, y tots anys se’n construeixen.
[45, 52, 54.] Se cria en dit poble poch bestiar a causa de falta de pastos bons, pues mantenen los boscos de pins y garrics per fer formiguers y ab ells terra cuita.
[74.] És terreno a propòsit per la trapadella, herba tant coneguda a la plana de Vich, que sols vol terrenos com Castellbisbal y s’i fa naturalment en los paratges que no i ha bosch. S’i comensa introduhir la Rel de la Abundància, que trau la misèria.
(…)
[39.] Lo blat se cull en Castellbisbal és de molt pes, la major part mestall, y arriba uns anys ab altres a 3.000 quarteras; i’s duplicaria si se traguessen las resclosas del riu y se endressàs y se introduhís la trapadella y rel de la abundància per fer cria de bestiar de llana, que és terreno molt a propòsit per ser ventós y sech y xupar los aires salats del mar.
b)
Santa Coloma de Cervelló
Santa Coloma de Cervelló.
Lo lloch de Santa Coloma de Cervelló és molt petit, y pocas o ningunas las cosas memorables; per lo tant, pocas las notícias se poden donar de ell.
[1.] Lo lloch se anomena de Santa Coloma de Cervelló. Lo motiu de açò penso serà per ser de la baronia de Cervelló.
[2.] És lloch, a jurisdicció del Sr. baró de Cervelló.
[4.] Las casas són de pagesos, separadas: unas són al cim de la montaña, altras a mitg lloch, altras al peu. Míran a llevant y un poch a mitgdie. Y és terreno sa, gràcias al Senyor.
[6.] Dit poble dista tres horas de mar.
[7.] Lo riu de Llobregat passa al’últim del terme.
[9.] Per dins del terme passa lo camí real de Sant Bisens a Sant Boy.
[10.] A una hora de est poble se encontra Sant Boy a mitgdie; Sant Bisens dels Horts a tremontana; Sant Clement y Torrellas a ponent.
[11.] És est lloch del corregiment y bisbat de Barcelona, de a hont dista tres horas. És dit lloch part montaña y part pla.
[17, 18.] Hi ha catorse casas y totas són de pagesos, edificadas de pedra, morter y obra cuyta, pi y alba.
[21.] Hi ha una sola iglésia, que és la parroquial.
[22.] No hi ha més que un sacerdot, que és lo pàrroco.
[24.] Al cim de una montaña dita Montpedrós per lo molt que abunda de pedras, hi ha una hermita ab sa capella de sant Antoni Abat, a hont habita un hermità y cuyda de dita capella, y juntament hi ha un altar en què se venera Nra. Sra. de Consolació.
[30, 32.] Las terras de est poble produeixen un poc de tot, esto és: blat, llegums, cànem, vi, oli; però tot ab grans treballs y gastos. N’i ha de bona y de dolenta, en especial la que toca a la montaña. Quant a grans, los gastos exceden al valor dels fruits.
[36.] Cada qual treballa la terra ab lo que pot: qui ab bous, qui ab mulas, qui ab matxos; però comuntment ab bous.
[41.] No hi ha terras de regadiu. Alguns pagesos cullen una poca de verdura per lo gasto de casas, en terra pròpria, que régan ab bastan pena.
[107.] Sols hi ha en dit poble batlle, dos regidors y síndich procurador.
[111.] No hi ha casa de presó, sí sols cep.
[114.] Lo cello que usa dit poble és una paloma. Lo motiu penso ser per tenir per patrona a santa Coloma.
[122, 123.] No regna en dit poble la ociositat (gràcias al Señor), pues tothom, hòmens y donas, grans y petits, trebàllan; y açò ho fan per cumplir sa obligació, fugir los vicis de què és mare la ociositat, y poder de est modo ab lo treball vestir y menjar lo necessari per a víurer y subvenir los pobres pàssan en las portas, que si bé són pochs los del poble, són moltíssims los forasters.
[129, 131.] E[s] tant poca la gent hi ha en dit poble, que hi ha años o passarà un any no casarà ningú; y lo any 1788 sols morí una criatura.
[83.] Los pagesos a l’ivern en la nit diuhen lo Rosari, sòpan y se’n van al llit. Advertint que se llévan molt de matí. Y quant plou, sia a l’ivern o a l’estiu, regíran los fems y estéllan llenya.
[135.] No hi ha mestre de minyons en comú, sí sols al present una casa de pagès té un estudiant o minyó que ensenya sa família, y allí acuden los demés del poble.
[143, 144.] No hi ha antigüedat alguna en dit poble, sí sols en dita hermita se tròban alguns vestigis de edifici antich, que apar pròban que per temps tal vegada era algun castell, que ja se anomena castell de Montpedrós. Hi ha dos cisternas, una molt gran, a fora, algo arruynada, y altra dins la hermita, a hont se recull la aygua per a bèurer y demés gasto.
Santa Coloma de Cervelló, 27 de juny de l’any 1789.
Servidor de V.S.,
Narcís Ribot, femiliar del Sant Ofisi.