Ritual del Dijous Sant (monestir de Serrateix)

.//. Dijous Sant, a las set de la matinada previnguts los monjos de confessió sacramental acúdan al cor mitjansant los tochs acostumats, y diuen prima y tèrcia, y de aquí deuallan a capítol y ab las cerimònias acostumadas, com o dispòsan las Sagradas Constitucions Tit. 10. de asiduis et quotidianis capitulis. cap.1. §. 1., fan lo resu propri per traditiorem clauicem ab general absolució, pro ut jacet in calce regule. .//. Estos dias antecedents cuida lo segristà de preuenir lo monument, ab lo major aseo possible, adornant-lo ab las robas… de la segristia, ab cera pera sellar la caixa; la obra y fa vuit ciris, y les dos confrarias quatre, cuidant dels demés llums los Priors del Santíssim.
A las deu, diuen sexta y nona. La missa és abacial y de ordinari los Señors Abats fan los officis. A la missa se dóna la comunió y, pera que lo número dels que la reben sia mes crescut, deu procurar lo segristà no donar-ne a la matinada sinó als que tíngan necessitat, y per estos tindrà formas previngudas les que sian necessàrias y no més; que per la missa las consagra lo mateix Señor Abat o qui la celebra. Acabada la missa, ab professó per la iglésia, pòrtan Nostre Señor al monument ab los ritos y cerimonias que disposa lo missal romà y de aquí, mentres al cor diuen vespres, se despúllan los altars, que cumplida esta cerimonia passa lo Señor Abat a fer lo lauatori als monjos dins la aula capitular, y als dotze pobres en lo claustro als quals dóna un pa de porció, sinc diners y trago de vi blanch. Lo camarer per rahó de son offici cuida de tenir aigua previnguda y touallolas, y donada per lo Señor Abat ab mitra y crossa la benedicció al poble, se’n tórnan a la segristia y queda la funció concluïda. //
(Dijous Sant). Les completes se diuen a les tres de la tarda y, després de la oració mental, se càntan las matinas y laudes ab major solemnitat: al monument acúdan los monjos, ara uns ara altres, qui més qui menos, segons la deuoció de cada qual.
=Divendres Sant. A las nou horas se diu la prima juntament ab tèrcia, sexta y nona; y de aquí començan los officis ab pausa y solemnitat, canta’s la passió, fa’s la aduocasió de la Creu, y luego trauen nostre Señor del monument y ab professó per la iglesia, prenent lo círculo al contrari que’l dia antes, arríban al altar major, ahont se dóna fi a las cerimonias disposadas per la iglesia y diuen vespres. A las tres, completas y oració mental, y comènçan matinas no ab tanta pausa com lo dia antes per no ser tant solemne.
=Dissapte Sant. Valde mane comença lo segristà a preuenir la iglésia y altars, tindrà foc nou, adornada la caña ab la cerilla triangulada, ciri pasqual ab sinc grans de encens, tot a costes y despenses suas. A les vuit diuen horas y de aquí, reuestits, ab professó van al capítol y fan la benedicció del nou foc. Lo diaca deixa la estola morada y vesteix dalmàtica blanca, pren la caña y al entrar a la iglésia, al mig y dalt al presbiteri canta: lumen // Christi, etc. Y pressa la benedicció, puja al púlpit y canta lo exultet… y de aquí, restituït ab lo celebrant y deixada la dalmàtica, torna a pendre la estola morada y dónan principi a les profecias que acabadas van ab professó a les fonts y las beneeixen, las quals té lo vicari ab deguda preuenció y lo segristà té cuidado de fer venir los Sants olis a costas suas. Càntan las lletanies y comènçan la missa ab solemnitat, que també és Abacial, y al entonar lo glòria, tòcan las campanas, segons ritu de tota la Iglésia Universal; després de hauer lleuat Déu tòcan a vespres que juntament se acàban ab la missa. Y las completas se càntan a la tarda, y així mateix se té la oració mental y aquí queda concluïda la Semana Santa.
(…)