Juguen á la bona mel,
á primera sin tocar,
á carreguéta de pebre,
á corretjéta amagar,
á olles, olles, Sanct Miquel,
á la rum, rum, joch gallart,
á pam, y chulla; á la faba;
trico trico, trico trás,
que concluix este joch,
quantos dedos hay detrás?
á está el diablet en casa?
visol, á eixabega vá.
Frayles, Frayles del Convento,
peus peus, conills amagar,
á la gallinéta cega,
al olla, al pobre Soldat,
á sapo quedo, á sentilla;
estos dos son jochs cansats;
á hu que es diu, çabateta
vé, y çabateta vá;
per mes senyes que finix,
çabata de cordová;
á la Luneta, á la anguila,
també á Moros, y Christians,
als Lobets, als conillets,
y als canters solen jugar;
també al joch de tres en ralla,
quant els passa per lo cap;
á la Campana, á Perico
Redondo, á donde vá?
Don Juan de las Cavanillas,
que es en giques mes usat;
al çapateado, á la rata,
á Reys, y Vogins; á pá,
y formatje, bon viatje,
borinot, la mola (ay tall!)
també la pilota entra
junta entre els jochs generals,
puix tot lany vorán als gichs
ab sa pilotéta en má,
Perotét, quin hora es?
así gran rumiatje fan;
á la vella reguinyosa
tirali coça (ay espay!)
á toma la lança padre
(no sé de hon tans jochs me trach),
torradéta avellanéta;
este joch no es practicat,
com lo de la galeréta,
que rara volta es vorán;
á trenca la mola, ó trenca
lo martell, vé á rematar:
remolino, remolino,
y es ván els gichs abraçant;
salta Judes pisiganya
(este es antich com els nabs)
fan els coloms, y falcó,
perque no han de estar parats;
á pedréta de or, ó anell,
que estos dos noms li han possat;
á la coix, á besacul
de quatre (tots eixirán)
finsa quina paret toques?
que un gich vá ab els ulls tapats,
aqui vengo la condesa,
de les giques lo han furtat;
velléta, velléta sorda,
que á pedrades vé á acabar;
lo joch de les cinch pedrétes,
per poch no se ma escapat;
juguen també á çarambeque,
á fruits, joch de endevinar,
á sombreret daball cama
(qui de aquest joch no es riurá!)
que es respón: passa galana,
pluma, y tintero (bo vá)
á camacuch, á la una
la dava la mula (já
pera versar tant de joch
pareix mencontre apretat)
lo de parixca la gata,
asi auré de acomodar,
junt en pilarets de foch,
perque em falten assonants;
als orguens, á toca roig,
y la roda del Cel fan,
Mariquita uno (ay joch!
yo men contre molt torbat!)
á tres y cabezoleta.
Jordi Mordi (aço es sobrat)
també á la tonya, peonça,
la tortuga (masa ni ha)
bola, bola pardalet
(estich confús quant mes vá)
quien se ha comido la carne
de la olla? en Castellà;
les gallinetes, als lladres,
la monéta (aço vá mal!)
cachamones, prim, ó gròs?
(bé es menester prim filar!)
á primera, ó á segona?
(pareix estich dins de un fanch!)
als Belluters, als Oficis
(molt me costen de versar!)
quin ofici li darém
á la Merisolda? (vá!
un dihuite, y que mencalle,
sens poder passar abant?)
al pontét á cama, y fosa
(per cert estich en treball!)
contrafán també als tenders
(els gichs son desatinats)
fan uns pesos de torontjes,
ó llimes pera pesar;
juguen á la Meliquina,
Padre uno, á como vá,
diuen, el trigo en la plaza?
la rema, á téquetelar,
per hon bola? per la escola
(yo casi estich com á falt)
també juguen á gepéta,
y á mil invencions de cap,
que tot no podré previndreu,
encara que fos Galván,
á toch, toch, qui es? Sanct Pere,
y Sanct Pau, qué demanau?
una poca de cebada,
dihuen, pera quants cavalls?
pera dos, y li responen
un punt mes del demanat,
que es: prengaune pera tres,
y á ell mateix lay fan triar,
la tusa cascaramusa,
del perrico del mear
(este joguét es graciós)
barbes, barbes, triquitrachs.
Altres voltes també els gichs
els Mestres de Escola fan,
á vegades la Josticia,
y als Alguacils contrafán;
als Sancts moltes processons,
ad enramades, y Altars,
també els Soldats de la guerra,
y es dividixen á parts,
fent ses abanços, y encontres,
fins anarse rechaçant.
Estos en fi, son els jochs
que dels gichs he arreplegat…
