La Passió
La gràsia i la raó
senza ningún acunolt,
fent uració a l’holt
Déu ha prés molt i passió;
Pilatos, lu trairó,
las mans sa n’ha rantat.
Mara de un veru Déu,
Vèrgina de gran pietat.
Las mans sa na rantava
de la sanc d’aquell bon Déu,
lu bon llarra li parlava:
«Ja seu Vos lu Jesús meu ».
San Simó ja l’ajurava
del pes che li havian dat.
Mara de un veru Déu,
Vèrgina de gran pietat.
Una creu li han carragat
che no la puriva pultà
en terra s’és angiunullat
damanant «Ajut, a popul meu,
che jo so lu vostru Déu
lu che tots he paldunat».
Mara de un veru Déu,
Vèrgina de gran pietat.
General és lu paldó
Lu Sanyor ja l’ha dispot,
anghiriat de dos focs
i lligat a un paró:
Judas fals i trairó
l’ascavanara li ha dat
Mara de un veru Déu,
Vèrgina de gran pietat.
L’ascavanara li ha dat
Déu sa l’ha prés en tristura,
lu caris de l’amargura
a Déu li han dat a beura,
i del gran varé che hi era
un salpent s’és alzat.
Mara de un veru Déu,
Vèrgina de gran pietat.
Lu salpent s’és alzat
de rinz de quell caris bell;
ja mu l’han vistit de rei:
als codus una capeta
i a mans una canyeta
per la suitat l’han passat.
Mara de un veru Déu,
Vèrgina de gran pietat.
Per la suitat passant
dias primé, perché és ver,
antrat a Gerusalèm
és gloriós i triunfant,
una curoma vurant
l’uriva li havia pultat.
Mara de un veru Déu,
Vèrgina de gran pietat.
Oh, Vèrgina antercessora,
che pusau pau i cuncòldia
Mara de Misiricòldia
titul de nostra Sanyora!
Ella pel sou Fill tribora
del veura dascansat.
Mara de un veru Déu,
Vèrgina de gran pietat.
La causa i la sentènzia
li fan lu dijous sant,
tanim fé ama’ls gialmans,
i ama’l popul cunsiènsia
Ell és para de pasiènzia
che és molt crucificat.
Mara de un veru Déu,
Vèrgina de gran pietat.
Ho, Vèrgina de pietat,
timurosa de una veu,
Mara de un veru Déu
che és molt martirizat
molt de una gran duró
i de llansa trapassat.
Mara de un veru Déu,
Vèrgina de gran pietat.
Quatra barons hi ha passat
en la cassa cassarora
i raspon nostra Sanyora
«Dabasciaunal de la creu
che achest és lu Fill meu
che mus paldona’ls pecaz».
Mara de un veru Déu,
Vèrgina de gran pietat.
És massa trapassament
de la Vèrgina Maria,
ja és l’última agunia,
tots lus àngials an present,
lus apòstuls prontament
la rutina han predicat.
Mara de un veru Déu,
Vèrgina de gran pietat.
Predicat han la rutina
la llei del nostru Déu,
ancravat a una creu
tot ancurunat d’espina.
La sua Mara, chi arruina!
lu sou fill ja s’ha mirat.
Mara de un veru Déu,
Vèrgina de gran pietat.
Sa l’ha mirat an tristura
de una duró atacat
lus barons l’han dascravat
la Sua Mara n’era ascura,
bramant la sepultura
per éssar sepultat.
Mara de un veru Déu,
Vèrgina de gran pietat.
La supultura bramant
per no hi éssar distinsió,
Déu ha prés molt i passió
per salvar tots lus cristians.
Jesús és resuscitant
i glòria ha ja tucat.
Mara de un veru Déu,
Vèrgina de gran pietat.
Glòria astan tucant
las campanas an alagria
lu fill de Déu i de Maria
lus judeus astan salcant,
la sua Mara era gusant
per la gràsia ch’ell ha dat.
Mara de un veru Déu,
Vèrgina de gran pietat.
An glòria sighi acabara
disponent la benedissió
per adatar una cansó
al Fill de l’eternu Para,
achescia divina Mara
de l’Esperit che ha angiandrat.
Mara de un veru Déu,
Vèrgina de gran pietat.