a )
Corol·lari de les guerres
(…)
Axís advartesch a tots mos decendents que, en cas en ningun temps hi agés algunas guerras, que en ninguna de las maneras no se afaciónian ab un rey ni ab altra, sinó que fàcian com las matas que són per los rius, que quant ve molta aygua se aclatan y la dexan pasar, y després se tornan alsar quant la aygua és pasada, y axís obeir-los tos qualsevol que vinga, però no afacionar-sa ab cap, que altrament los succeiria molt mal y se posarian en contingència de perdra-se ells y tots sos béns, ni tanpoch portar nobas de uns a altras encara que los pregúntian.
b )
De com cadà la mia àbia en casa ab tots mos onclas
Encara que és veritat que esta Falippa Casanovas, ma àbia, era una dona molt preversa, però no obstant tot lo tenps que ella estigé en esta casa ab los damés fills seus sens mon para, o sapié molt ben governar y no se troba ni se pot dir que ella fos malvé res, y que se diu y se judica que si lo sobra dit mon para no fos estat de tant mala espècia, encara la isienda se saria mantinguda.
Veritat és que en aquell temps que la dita Falippa cadà en casa ab los fills asterns se pardé la augasada, que se diu que era una augasada de las millors que hi abia en el rodedor, y tanbé se pardé la bacada; se diu que hi habia quaranta bacas de ventra y que lo any mil set-sents y dos, que fou lo any que mon abi morí, nasqueran 25 badells sens las badellas, y las eugas los gabaits las robaren, perquè mon para sagia, la part contrària, y las bacas mon para se las anmanà ab la armada que ell segia y quant abia manaster diners las feya matar per carn, y altres que se’n bania axís com trobaba, y axís tot se féu malvé, encara que si los gabaits quant se’n manaren las eugas agesan tanbé pascut agafar las bacas ja se n’ho aurian manat tot; però las bacas se aficaran dins lo estany que no·n posqueran fer axir cap.
Com la dita Falippa ma àbia veya que lo areu que era mon para tiraba a destrosar·o tot, encara que és veritat que si ella fos estada la que devia ser de molta cosa lo posquia guardar, perquè ella era senyora y majora, ús i fructuària de tots los béns de mon abi, però may tanpoch no tirà bona línia, que tant solament tiraba a replegar molts diners y fornir molt la bosa, com és cert que la ba molt fornir y que quant se n’anà se’n portà molts diners y los fills asterns foren lo matex, y axís ab molts pochs anys se destrusà la casa y la isienda, y tot lo que se’n portaren la dita ma àbia y mos onclas tot se feu malvé, que ni uns ni altres se’n sapieran valer, perquè de mal just ve lo anyell que lo diabla se’n porta la pell.