Bm-1768-3
BÀRBARA
Criat de casa diguès,
lo meu pare ahont està?
CRIAT
Senyora, fora se’n va;
si l’ha mester molt, prop ès.
BÀRBARA
Deixa’l discórrer sa via;
per ara no el tenc mester.
CRIAT
Senyora ès fàcil de fer
fer-lo venir, si volia:
jo luego aquí el tendria,
perque el veig dins es carrer.
BÀRBARA
Vine, digues-me, criat,
quines lleis observes, tu?
CRIAT
Senyora, llei de comú:
beure i menjar regalat,
perquè estic millor dinat
dos mil voltes que dejú.
BÀRBARA
¿I no alabes a Déu
qui ès aquell que t’ha creat?
CRIAT
Senyora, mai he mirat
per altre cos si no es meu.
BÀRBARA
Però no saps que hi ha Déu?
CRIAT
Mai he sabut res d’això;
joc, menjar i estar bo:
això és tot es sebre meu.
En tenir devertiment,
bon beure i bon menjar,
bon vestir i bon calçar
i en la butxaca argent
i bon llit per descansar,
ja tenc tot es compliment
ahont desig arribar.
BÀRBARA
Idò tu busques només
viure en el món descansat.
Vaja! ¿No t’han ensenyat
que para a un mal succés?
¿No saps que qui vol estar
en aquest món regalat
després de mort és llançat
a los inferns a cremar?
CRIAT
¿Després de morts diu que van
a los inferns a cremar?
Ell los solen soterrar
i a davall terra estan
i veiam si se mouran,
que s’arriben a corcar.
BÀRBARA
El cos ès qui sepultat
en el món ha de quedar,
però l’ànima ha d’anar
a l’altre món a lograr
el premi que haurà guanyat
al fi per ser judicat
tornarà ressucitar.
CRIAT
Què vol dir, ressucitar?
BÀRBARA
Que de mort tornarà viu.
CRIAT
Senyora, què ès lo que diu?
Jo mai n’hi he vist tornar.
BÀRBARA
No saps que a la fi del món
tots sortirem,
així los bons com los mals,
vius tornarem
per a donar
estret compte de tot quant
vàrem obrar.
De los cels davallarà
lo Redemptor,
Jesucrist, qui morí en creu
per ton amor,
allí vindrà
a judici tota la gent que ha haguda
i hi haurà.
Allà farà sentència el Senyor
molt justament
donant a quiscú premi o càstig
severament:
qui haurà pecat
en un foc que no tendrà fi
serà llençat.
CRIAT
¿I jo també en aquest pas
hi tenc d’esser?
BÀRBARA
Sí, tots quants n’hauran nats.
CRIAT
Ja seran molts, si això ès ver!
BÀRBARA
Veritat ès.
CRIAT
Aquest Senyor qui darà premis,
no em darà res?
BÀRBARA
Ja et donarà si en cos i ànima
l’has alabat,
que són los dons en què lo Senyor
te ha creat.
CRIAT
En cos i ànima, què vol dir ànima?
Vostè, senyora, em tracta
com un infame.
BÀRBARA
Que acàs no tens ànima, tu?
CRIAT
Senyora, no!
¿Qui la m’ha d’haver donada,
no ho sabré jo?
¿Ahont tindré s’ànima jo?
¿Que som catdell[1]?
Jo no tenc més que carn, sang
ossos i pell;
bons, sí, que estan,
que vostè digui que jo tenc
tant d’enciam!
BÀRBARA
Ai, home poc ensenyat
considerè
que alguns medis has mester
per salvar-tè.
Mira que després de mort
viu quedaràs,
però fill de Satanàs.
Si no ets estat cristià,
seràs privat
de veure el cel, que per tu
va esser creat.
CRIAT
Senyora, si és així
tot lo que diu,
jo voldria esser cristià;
però advertiu
que no ho puc creure
fins que de mos propis ulls
m’ho fassen veure.
¿Com creuré jo
que un mort vaja a altra part?
No lliga, això.
BÀRBARA
Com Déu ès tot poderós
tot ho pot fer.
CRIAT
¿Qui ès aquest Déu que vostè diu?
¿Que ès cavaller
o emperador?
BÀRBARA
Ell ès un rei a tots los reis
superior.
Ell ès aquell que ha creat
cel, terra i mar,
i per nòstron amor de los cels
va davallar
a encarnar-sè
per ensenyar-nos vertaderament
la santa Fe.
En quant homo morigué
en creu clavat
per a deslliurar-nos de l’infern
i del pecat:
qui el servirà
la glòria eternament
posseirà.
CRIAT
Senyora, i si jo acàs
lo vull servir,
¿de quina manera deuria
prosseir?
BÀRBARA
Humiliar-tè
a confessar tots los misteris
de la Fee,
però t’has de baptizar,
que sens este sagrament
ningú es pot salvar;
a més d’això, diligència
en fer oració, dijunis
i penitència.
CRIAT
Senyora, mal serà de fer
el dejunar;
jo no hi ha cosa que em don gust,
sinó es menjar,
i llevar-ló’m,
ja seria un bon bordell
anar pel món.
I penitència què cosa ès?
BÀRBARA
Passar treball.
CRIAT
No he menester jo tal ofici;
mudem de rall
pues treballar
una gran confusió em ve a causa.
Penitència, no en faré,
jo ja ho propòs,
perquè es treballar no ès convenient
an es meu cos.
I, així, si no el puc servir
d’altra manera,
dejunant jo no el serviré;
això m’altera.
Jo estim més un bon dinar
que tot això.
No pot esser res de bo
seguir tal Déu
que quantre del cos meu
haja d’anar;
llevant-li es beure i menjar
jo no viuria,
i un pic que mort seria,
adiós, món!
I los regalos, qui són
de mi amats,
ja serien acabats;
no vull això.
Un Déu que don què menjar,
aquest serviria jo.
BÀRBARA
Però Déu tot poderós
és qui nos dóna menjar.
CRIAT
No deis que han de dejunar?
¿Tants de modos de cantar
en un mateix temps feis vós?
BÀRBARA
No pots beure ni menjar
sens la sua voluntat.
CRIAT
Que acàs me tendrà format?
A govern puga bastar
com ell no em farà aturar
perquè mai m’ha comandat.
Aquesta voldria veure!
Senyor qui no em dol mandar
i que em volgués aturar
tant de menjar com de beure
i que jo hi pogués bastar:
ja seria mal de creure!
(…)
[1] Restituïm catdell, forma que apareix al manuscrit, per capdell, forma que oferia l’editor.