Bm-1850*-2.1
I.
Un decapvespre s’ estiu,
Just
damunt es Miradó,
S’
engollía un retgidó
Un estufat de perdiu,
Y
fent com aquell qui riu,
Lo emperador de la China
Junt
ab se seua cosina
Plomaven
dos colomins,
Perque
es bevía bons vins
Es
marques de Palestina.
II.
Vint y set frares del carma
Y catorce jeperuts
Encalsaven
devuit muts
Per
dins es ducat de Parma:
Mentrestant
moguent alárma
Tretse
jutges y set metjes
Se
menjaven cinch mil fetjes
Frits
dins setse casarolas
Perque
ab trenta castañolas
Ballaban
cinchcents heretjes.
III.
Es dia de Sant Bernat
A
darrera la Real
Aplegá
mal de caxal
S’
Ajuntament de ciutat:
Y
favorits per s’ embát
Entraren dins sa Vileta
Dos
vaxells, una corbeta
Y
set llanxas canoneras
Carregadas
de cireras,
Botons,
guyas, flochs y veta.
IV.
Un capitá retirát
Deya,
quexantse del mon:
«Tots
els homos falsos son,
Ja
no existeix jermandat.»
Aquest
ditxo propagát
Y
repetit dins Turquia
Mogué
tal algaravía
A ses monjes de Sansellas,
Qu’ es begueren sis botellas
D’
aigordent y malvasía.
V.
Es gran dia qu’ els cruzats
Prengueren
Jerusalem,
Componían
un Betlém
De
Bonaparte els soldats:
Dos
monarcas destronats
Qu’
es trovaban dins París,
Ab
un sac paróm d’ anís
S’ embarcaren dins un cóvo
Per
aná á veure fe ‘s bóvo
A Nerón ab los seus fís.
VI.
El Rey de Fransa y Mahoma
Una
vegada estant gats
Escamparen
uns filats
Demunt
Sant Pera de Roma:
Mentres
va durá sa broma
Tutom
va vestir de dol
Y
un pinsá ab un rosiñol
Veren com per dins se Llonja
S’
encalsava ab una monja
Tot
un señó capiscòl.
VII.
Juntament ab Sant Feliu
Tot
enravenát de fret
S’
en va anár ab gran secrét
Alejandro á treure un niu:
Y
nadant per dins un riu
Manotetjant
y fent via,
Movían
algaravía
Dos esbarts de cosidoras
Qu’
ab ses seuas estisoras
S’
esquinsaven se camía.
VIII.
«Ets just un nín de tres dias»
Deya
un dia Catilina
A
un emperadór de China
Qu’
inflave unas xeremías:
Y
per fér cuatre sangrías,
A
n’ el bisbe de Manresa
Asaltaren
per sorpresa
Els
moros, Sant Petersburgo,
Mentres
qu’ es fills de Licurgo
Cantaven
la Marsellesa.
IX.
Cuant els negres feren nutla
S’
alianza de Gibraltá
Sixto quint els enviá
A
Guinéa á pendre butla:
Y
just com qui fentne burla,
Contemplava
Santa Rita
Dos
frares que d’ una ermita
Sortian ab un pandero
Y
á cás confés de Lutero
S’
en anavan de visita.
(…)