Sóc Tramuntana! I planyeu
els ordis, blats, les civades…!
-calzes primerencs d’or fi;
bentost despulla i tomballa!
Planyeu les minses airoles
que de cap recer s’emparen!
Planyeu els horts, tan femats
de l’amorosa constància!
Planyeu verdejants conreus!
Les vinyes planyeu, ufanes!
-pudibunds reliquiaris,
turgències esmaltades-!
Planyeu el préssec carnal!
-vellut que embalsama l’aire-
La Pruna!- setí sucós,
llaminadura penjada-
El Codony! -groc insolent,
bonyegut i ple de flaire-
El Nesprer! -migrat de carn
i sobrer de pinyolada-
La Llipota! -polpa asprosa
de color viu escarlata,
i amb el broc, ornament digne
d’un pitxer de porcellana-
Planyeu la Serva! -encanteri
que avalota l’ocellada-
La Maduixa! -cor ardent
que sols bategar li manca-
La Cirera! -vermellosa
temptació duplicada-
Bola del món amb corona
de vuit puntes -la Magrana!
Femenina, la Llimona!
amb mugró per major gala
i partida per meitat
pit turgent de jovençana!
La Pera d’aigua planyeu!
—verd honor de bona taula—
I planyeu la Figa-flor
dolça, confiada i gràvida!
Que tanta ofrena novella,
tanta madura esperança:
horts, conreus, airoles, vinyes,
calzes d’espigues daurades!
Llipotes que escarlategen!
Nespres, Cireres, Magranes!
Serves que menen requesta!
Codonys que lleven fragància!
Préssecs, Llimones, Maduixes,
Figues, Prunes, Peres d’aigua!
Jo en faré pols de camí,
-vagarívola escombralla!
