Bm-1644-6.1
(…)
El
Rey Don Jaume, en el pit del qual, regnave el valor igual ab sa nobblesa y
christiandat y vehint-se ja a poc de perdre’s, acudeix al cinch remeis. Y si
antes valerós respongué a los pilots com Cristo a los apòstols, are com apòstol
acudex a Cristo dient: salvanos perimus.
Fonch la sua oració molt devota y sentida. Posa’s el Rey de jonolls ab la vista
a los sels, los ulls convertits ab dos fons caudelosas de llàgrimas, y comensa
la sua oració d’esta manera:
—
Senyor universal de totes les criatures jo confés que des del meu primer
aliento ha cuidat particularment de mi la vostra piadosa providència. Haveu
usades en mi tantes misericòrdies que tota la vostra lliberalitat y
misericòrdia infinita poria en mi usar-las sens jo merèixer la menor de
aquellas. Ja veis que me haveu donat ser Rey de la terra, me haveu senit
corona, me haveu alentat el cor en la enpresa de esta ab vostros inpulsos
soberanos, la qual he enpresa sols per a servir-vos y dilatar la vostra glòria,
y fixar los estendarts reals de vostra fe cristiana, y alliberar los vostros
cristians de tants rigors com cadel dia reben de los bàrbaros maometanos
inimichs vostros. Ara Senyor meu, criador meu, Redemptor meu, Aspiu in me et miserere mei, mirau el
transe en què estam posats, mirau Senyor la nostra pena, reparau en la pèrdida
de tants qui per vostro amor enprengueren aquest lance. Si nos pecats, Senyor,
han de portar esta pena, aquí som jo que la rebré ab grandíssim gust de vostra
mà onipotent. No patèscan tantas vidas, no naufrègan totas ab vostra sanch
preciosíssima, y axí Senyor per aquexa sanc y per esser vós qui sou,
apiadau-vos de nosaltres. Vós qui sou el duenyo universal de totes las
criatures, manau an aquex mar tan bravo que·s sovigin domine galiano primus. Recordau-vos dels beneficis que me
haveu fets, recordau-vos que vós sou la pedra del refugi y el port sigur de las
borrascas, particularment de aquells qui en vós confían y que per vós patexen
enprenint las àrduas enpresas. Y vós, soberana Santa Maria, Mare de
Misericòrdia, aqueducto per hont pàssan totas las gràcias que reben los mortals
de la mà poderosa del vòstron fill unigènit, amparau-nos! Socorreu-nos! Y ab
vostra intercessió no·m dexeu en aquest lance, puis vós sou el nort, la
estrella del mar, ab amparo de pecadors y mara piadosa de tots.
(…)