Als honrats los justícia, jurats e pròmens del loch de Énguera.
Molts honrats e cars amichs:
Informats som, per relació de alcuns conciutadans e vehins nostres e per altres, que vosaltres, jatsia segons fur e provisions reals no puxats haver ne tenir sinó hun boalar covinent e temprat, segons exhigència e proporció de vostre loch e de vosaltres, lo qual devets haver, e en les limitacions e clausura de aquell han e deuen ésser jurats e alcuns cabaners de aquesta ciutat, per l’interés que y ha de ses libertats, emperò, vosaltres, no contents de hun boalar -ne com aquell tenits o us havets limitat a vostre plaer sens sabuderia nostra o de predecessors nostres, de què·s poria dir que degolles o altres coses o actes que y façats serien nul·les e recaurien a dan vostre-, se diu que n’i tenits dos o tants com vos plàcia. E los pexents les erbes en virtut de nostra franquea, ignorantment, cuydants squivar perill de hun boalar, cahen en altres, axí com la sardina de Blanes, que, exint de la paella cau en les brases, ço que redunda en notori dan de aquesta ciutat e habitadors, franqueses e libertats de aquella, e, per consegüent, a nosaltres no par rahonable semblant acte. On, com nosaltres, per nostra possibilitat, vengam bé acordats de servar-vos bona amistat e amor, vos amonestam, requerim e pregam que d’un boalar avant, limitat e conclús ab nostra interpel·lació e presència e ab aquells qui y deuen ésser, no vullats usar ne usets, com no u dejats ne puxats fer. E entretant, cessets fer degolla alcuna, si donchs en boalar legítim e degut e en la forma que fer-se pot e deu no la fèts, certificants-vos que, si ultra la forma dessús dita proceïts, nosaltres, greu que·ns serà, preservarem nostres libertats e defendrem nostres ciutadans e vehins, segons per justícia e raó som obligats. Pregants-vos de açò hajam vostra resposta. E si alcunes coses vos són plasents, rescrivits-ne fiablement.
Scrita en València, a VIIIIo de juliol.
Los jurats de València, a vostra honor.
