Quant y direm quant en lo arrendament del tall de la carn de la carniceria del Hospitalet per temps de un any, lo qual comensa a córrer lo primer de maix del any present 1586 y finirà lo darrer de abril 1587, ab los pactes y condicions següents:
Primo, que tingan de donar compliment de carn que sia a coneguda dels Jurats tot lany.
Y més: que tinguen de tallar los moltons forsats cadaldia y aqueixos que tingan de ésser a coneguda dels Jurats.
Y més: que pugan tenir tant bestiar com podran o a ells ben vist los serà en dita parròchia.
Més: que si en tal cars la dita carn no serà bona, que los Jurats la pugan llansar sens darlos ninguna requesta ni manament o la major part d’ells.
Més: que sien tinguts y obligats de encorrelar lo dit besitar en la dita vila y que lo moltó hajen de tallar a tres diners manco que a Barcelona.
Y més: que la ovella hajan de tallar a vint y un diner la lliura y que si en tal cas voldran tallar cabra y tossino hagen de tallar a tres diners manco que Barcelona.
Y més: que hajan de donar compliment de carn als habitants de dita vila y als hostals y als passatgers que posaran en los dits ostals.
Y més: ab pacte y condició que si no y aurà compliment de carn per tots los sobre dits pugan los Jurats o la major part d’ells anar al corral de dits arrendadors o arrendador que serà o seran y pendre de aquell lo bestiar que serà menester per dita carniceria; y que si acàs no hi hagués en dits corrals, que los Jurats pugan anar allà hont ben vist los serà a comprar aquells; y dels preus, que sien creguts de la sua simpla paraula o lo més fort ab jurament. Y assò ab despeses y gastos dels arrendadors, sens poder presentarlos ninguna requesta de paraula ni ab scrits.
Y més: que del cap y frexura no sen puga haver sinó quatre dinés, so és de la ovella, per pessa: y del moltó sis dinés per pessa.
Y més: que la dita universitat se lleva la libertat de no tenir bestiar de llana, conforme apar ab un acte a la rectoria de dita vila.
Y més: que hagen de pagar lo arrendament ab dues iguals pagues, so és, la primera a Ntra. Sra. de Agost, primer vinent, y laltra a Nadal de 1587.
Y més: que hagen de fer acte y dar dues fermanses, y sian de daffora de la vila, y que sian a coneguda dels Jurats.
E més: és pactat y concordat que los parrochians se an llevada la llibertat de no tenir bestiar de llana, ara novament fermat ab acte rebut en poder del rector de dita vila lo present any de 1856. E també se han emposades penes de tres lliures per qualsevol volta vendran les erbes, aplicadores a la obra de la sglésia; sò a fet fermat la major part de dita villa.
