[2] Sembla que ‘l Gobern d’Italia ha fet present al nostre la por que té de que pugui haverhi á Roma algun esvalot ab motíu de la peregrinació espanyola d’obrers pera anar á visitar lo St. Pare. Lleó XIII: y sembla que ‘l nostre govern n’ha fet cas, intervenint en l’assumpto lo nunci de S. S., y dividintse la peregrinació en dos ó tres tandes. Considerém los assumptos internacionals molt delicats y creyem que en ells tota prudencia es poca; pero no veyém perque s’han de posar á última hora dificultats á una peregrinació ja organisada y perque no s’havía de dir al govern italiá que la conservació del ordre públich á Italia no corre á carrech del govern espanyol, y que tot Govern constituhit déu tenir medis d’impedir que sos súbdits faltin á ningú; aixís com té lo dret de castigar à los extrangers que li moguin gresca á casa. Si ’ls peregrins espanyols cometessin á Roma algun delicte ó faltessin á les lleys del pays, es induptable que hi hauría dret de castigarlos; pero si no faltan, si respectan les lleys, lo govern italiá te obligació de protegirlos y ampararlos. No creyém que á Italia siga al Riff, ahont dihuen que la gent fa lo que vol y que l’autoritat no te medis de ferse respectar: pero, que pot dir lo govern espanyol quan ell tampoch sab impedir los esvalots ¡parli lo succehit á Valencia!.
