Sigue a tothom notori com lo any de la Nativitat de Nostre Senyor Deu Jesuchrist de 1720, en lo dia 16 de abril, Joan Llop, fill de Isidro, pages de la vila de la Pobla, vingue a mi, Gabriel Coll, rector de la parroquial iglesia de Vilalba, estant yo dit rector en la abadia de dita iglesia, y portava en ses mans un paper clos y sellat, a modo de carta i em digue:
Senyor rector, prenga este paper, que es lo meu ultim testament, clos y sellat, lo qual no vull siga desclos ni publicat, fins despues de siguida ma mort.
Foren presents per testimonis pregats, per dit Joan Llop, testador, lo reverent, mossen Pere Artiola, prevere y vicari entonces, y Joan Coll, pages, los dos de Vilalba. Y yo, prenent-lo de seus mans, lo posi entre mes escritures, tenint-lo alli ben custodit y guardat. Empero, lo dia 26 de desembre de 1730, seguida ya la mort de dit Joan Llop, a instancia de Sebastia Coma, pages de Vilalba, fonch obert y llegit des de la primera linea fins a la ultima, y publicat dit testament per mi, dit Gabriel Coll, en la sala de la abadia sobredita de Vilalba. Foren testimonis del sobredit lo sobredit mossen Pere Artiola, de Vilalba, prevere, y Bernat Llop, pages de la Pobla. Lo qual es com seguix:
En nom de Nostre Senyor Deu Jesuchrist. Amen.
(I) Com ningu’n carn posat puga lliurar-se del perill de morir, y les coses de este mon siguen caduques y transitories, y com segons conech de Sant Augusti, siga millor fer testament estant en bona salud que estant malalt, per tant, yo Joan Llop, pages fill legitim y natural dels «quondams» Isidro Llop, «de’n Thomas», y Maria Ana Arbones, coniuges del lloc de la Pobla de Massaluca, «Diocesis Dertusensis», estant en ma bona salud y perfecte us de totes mes potencies, fas mon ultim y darrer testament, en e ab lo qual, primerament, la mia anima en mans de l’Altissim Creador, qui de no res aquella ha creada, acomano.
(II) Elegesch sepultura al meu cos fahedora, en lo fossar o sementiri, de la Pobla, al puesto ahont mos antepassats se enterraren.
(III) Anomeno marmessors de la mia anima a Sebastia Coma, de Vilalba; Joseph Ferrus y Josep Suñer, de Bathea; y Thomas Llop, «de’n Cosme», de la Pobla, tots cuñats meus, carissims, donant-los als quatre en comu y a quiscun d’ells en particular, en ausencia, nolencia o defecte dels altres, tot aquell poder, que segont dret los convega eixecutar tod lo disposat per mi en este mon ultim testament, en favor de la mia anima.
(IV) Prench de mos bens per repos y descans de la mia anima, sincuanta lliures plata valenciana, dich 50 lliures, les quals son per a pagar los sufragis seguents per la mia anima:
(V) Primo, vull se’m sie fet lo enterro y selebrades missa de obit y misses de novena ab asistencia de sis sacerdots, ab aquella solemnitad que se acostuma en la parroquial iglesia de la Pobla, donant-los un rel de vuit de cantidad y los gastos.
(VI) Item, vull que a tots los que asistiran a les misses y enterro, se’ls done a la porta de iglesia, de caritat dos diners o un pa.
(VII) Item, vull me sien fundades en la capella de la Mare de Deu dels Dolors del lloc de Vilalba, tres misses resades, celebradores dos en los dos primers diumenges de Quaresma, y la tercera lo dia y festa de la Anunciatio, a 25 de mars, donant-los de caritat 5 sous plata, al qui selebrara, y que sien en sufragi de la mia anima y de les animes dels meus.
(VIII) Item, vull sien selebrades per la mia anima, quinze misses resades en la iglesia de la Pobla, ço es, tres en cada altar, donant la caritat acostumada, asso «semel tantum».
(IX) Item, vull se’m sien celebrad per la mia anima un trentenari en lo altar privilegiat de Vingaña, donant la caritat acostumada «semel tantum».
(X) Item, vull se’m sien selebrades per ma anima en lo altar privilegiat de Nostra Señora de Montserrat, tres misses resades ab la caritat acostumada, «semel tantum»; y altres tres misses resades en lo Hospital General de Santa Creu de Barcelona, «semel tantum»; y la restant cantitad, vull se fassen celebrar sufragis per la mia anima, a disposicio ben vista de mos marmessors, dels quals confio que ab molta pietad y cristiandad o disposaran.
(XI) Item, llego y deixo a ma muller, carissima Josepha Folquer, habitació en ma casa, ab us de oficines, ço es cuina, y la asistencia de sos aliments, ço es que sia alimentada de menjar y beurer, calçar y vestir, sana y malalta de metge y medicines, ab condicio que aja de treballar en la casa y per a la casa, y mantenint mon nom y no de altra manera. Y en cas que no puga viurer ab pau y unio en mon hereu, u hereus, li dixo, en tod son us, lo ferreginal del fossar y lo graner que tinc per a habitar, volent que mon hereu los aja de compondrer, que estiga be per a habitar, durador tod lo sobredit tots los dies de sa vida natural, mentenint, empero, mon nom, y vivint y habitant en la Pobla, y no de altra manera.
(XII) Item, llego y deixo a ma germana Martha, muller de Sebastia Coma, de Vilalba, en cas lo dit son marit muira deixant sobrevivint a la dita ma germana, la heretat dita la Bassetat, per cada tods los dies de sa vida solament, per a son us. Y si lo dit son marit no li deixa habitacio en sa casa, vull dita ma germana tinga habitacio en ma casa tots los dies de sa vida natural, no passant a segones nupcies.
(XIII) Item, llego y deixo a ma germana Flora, muller de Joseph Ferrus, de Bathea, la heretat dita la Vall de’n Jorda, per a son u y temps de sa vida solament; y en cas que son marit muira deixant sobrevivint a la dita ma germana.
(…)
(XIX) Item, vull que en cas lo meu hereu muira sens fills, o sos fills muiren tambe sens fills de legitim matrimoni procreats, o no vulla mon hereu o hereva viurer en la Pobla, en tal cas vull que de tots mos bens se’n fundo una capellania en la parroquial iglesia de la Pobla, en lo altar y sots invocacio de Sant Francesc Xavier. Volent que lo capella possehixca casa y hazienda, y que residixca en la Pobla, ço es, que habito en la Pobla, y que tinga la carrega de celebrar misses per ma anima, de mos pares y parents, segons de dred siga a coneguda del revrerendissim señor vicari general de Tortosa. Y vull patrons de dita capellania al reverent rector, jurat major y majordom de Nostra Senyora del Roser, que per temps seran, de la Pobla. Y vull que presenten a dita capellania als fills de Batiste Arbones, del Matret, y que estos siguen los primers posessors, a elecio dels dits patrons, ço es, que lliurement elegisquen lo qui vullguen, y despues de la primera presentacio, vull posessor de dita capellania als desendents de dit Batiste Arbones, del Matret, y als desendents de casa Joseph Llop, «de’n Thomas», y als desendents de Joan Pasqual, tots de la Pobla; y als desendents de Miquel Suñer, «del Perche», tambe de la Pobla. A voluntad dels patrons, ço es, que los dits patrons pugan presentar a qui millor los apareixera, com siga desendent dels dits. Y en cas que falton desendents de tots os dits, aunque siga fill de la Pobla.
Y esta es la darrera y extrema voluntad mia, la qual vull que valega per testament, codicil y qualsevol ultima voluntad que millor puga de dred valer y tenir.
Sen+yal de mi, Joan Llop, testador sobredit, que totes les sobredites coses lloo, aprovo y firmo, en ma y poder del doctor Gabriel Coll, rector de Vilalba, en la mateixa vila, als 16 de abril de 1720.