Testament de madó Quitèria de Lledó

En nom de nostre senyor Déu Jesucrist qui per salut y reperatió del humanal linatge ha volgut comportar lo turment de la cruell mort en lo fust de la sancta vera Creu y tots los qui en ell tenen ferma fe y esperança salva y gorda y aporta en los seus perobtats goigs de paradís, per amor de assó, jo Chateria, viuda del loch de Ladó, detinguda de malaltia per la quall tem morir, mort emperò corporal, stant en mos bons entaniment, bona memòria y ferma loquela, aquest meu fas y orden darrer testament e o darrera voluntat, en lo qual pos y elegesch per marmessors y de aquest meu darrer testament eo darrera voluntat executors lo venerable mossèn Baldiri Ceravosa, canonge y camarer del monestir del loc de Ladó y notari devall scrit Anthoni Paschol, pagès, Francesch Spinoll, tixador, y lo venerable curat qui ara és, ho per temps serà, de la sglésia parochial de sanct Feliu del dit loch de Lladó; alls qualls dits marmessors meus tots ensemps y tres insoliu do y conferesch, plen y libero poder, los béns meus en lors mans pròpries tenir y aquells ab encant, ho sens encant, en aquella persona ho persones, he per aquell preu, ho preus, ho quantitats de pecúnies que a ells dits marmessors meus apparrà y serà benvist fahedor per complir y exequir aquesta mia darrera voluntat, axí com debaix troberan scrit y ordenat. E primerament, y abans de totes cosas, coman la mia ànima al altíssim Creador de tot lo món qui aquella de no res ha creada; vull emperò y man les mies injúries y los deutes que dech sien satisfetes y pagats de bé y de pla, simplement, sens strèpit ni figura de juí, a conaguda de mos manimessors. Elegesch emperó la mia sepultura, al meu cors fahedora, en lo cementiri de dita sglésia de sanct Feliu de dit loch de Ladó, axí com de mos semblants és fer acustumada.
Item vull y man que en lo die del meu cors present sien tots los venerables de canonges y preveres de dit loch de Ladó, y en los dies dels meus novenall y cap de any en quiscú de dits dos dies, deu preveres qui misses celebren y altres divinalls officis fassan per ànima mia y per totes les ànimes faells deffunctes, a les qualls jo sie tinguda y obligada.
Item axí com la aygua apaga lo foch, axí la charitat apaga lo peccat; perçó vull y man que en lo die del meu novenal sia donada charitat comuna de pa cuyt a tots los habitants de dit loch y paròchia de Ladó y, si a dits mos manimessors apparrà, per lo semblant donar altre charitat en lo die del cap de any, lurs ànimes en asso encarregant.
Item deix un trentenari, segons lo orde del beneventurat sanct Amador, celebrador en dita sglésia de sanct Feliu de Ladó y per los venerables de preveres de dita sglésia de sanct Feliu, per la celebratió del qual trentanari deix de mos béns trenta tres sous barcelonesos.
Item deix per torts oblidats, si ninguns se’n amostreran dins lo any del meu òbit, tres sous; altrement ne sien fetes dir misses en dita sglésia de sanct Feliu, y per los venerables de preveres de dita sglésia.
Item deix al bassí de les tortes de combreguar de dita sglésia tres sous ab conditio hagen de cremar y acompanyar lo meu cors fins a tant lo meu cors sia sepulturat.
Item deix al bassí de les ànimes de purgatori de dita sglésia de sanct Feliu de Ladó dos sous.
Item deix a tots los altres bassins ordinaris qui en los dies de diumenge se comuniquen en dita sglésia de sanct Feliu, a cadascun, sis diners.
Item deix al bassí de la obra de la confraria dels beneventurats sanct Cosme y sanct Damià, en la sglésia del monestir del present loch de Ladó instituida, dos sous.
Item deix per amor de Déu al hospital del dit loch de Ladó un llit lo quall tinch al cap de la scala de ma casa, ab un parell de llansols migensers, y una borrassa, lo qual lit, axí com sta gornit, seguida la mort mia, lo agen de portar y possar dins lo dit spital per lo servey y obs dels pobres de Jesucrist.
Item deix a madona Quitèria, muller de Francesch Pinol, tixedor de draps de lli dit loch de Ladó, una mia gonella burella y una cullera de argent.
Item deix a tots mos fillols y filloles qui seran presents a la sepultura del meu cors, a cadascun, un sou barcelonès.
(…)