Tomàs Villarroya: Cançó

CANZO.
Pera el Album de la senyora Antonia de Montenegro.
1.ª
Aquella com lo sol pura,
Brillant com els rayos d’ or,
Angélica criatura
Que adora constant lo cor;
Aquella que ab sa presencia
Deixa absort lo meu sentit,
Que ab tant amor é inocencia
Ocupa tot lo meu pit;
Aquella que ab son encant
Es pera mí l’univers,
Que presidix lo meu cant,
Que m’inspirá el primer vers;
Aquella asoles, aquella
Les meues troves ahuí;
Que hast’ara asoles per ella
La inspiració coneguí.
2.ª
Mes entre chors de célica armonía
Al ánima aplegá una dolza veu,
Que al ánima y als chors los confundia:
¡Mostra sublim de lo poder de Deu!
Son cántich misteriós arrebataba
Ab un tó celestial el esperit,
Y escoltant el accent qu’em dominaba,
Tremolí d’entusiasme al primer crit.
La terra á los meus ulls despareixia,
Venzuda ya la ment á la ilusió,
Y el angel pensí ohuir que presidia
Lo salm sagrat en la eternal mansió.
Lo que sentí lo cor en aquell’hora
En vá preten contar lo labi meu,
Sentí, arrastrat per magia qu’ignora,…
Lo que volgué la poderosa veu.
CANZO.
Pera el Album de la senyora Antonia de Montenegro.
1.ª
Aquella com lo sol pura,
Brillant com els rayos d’ or,
Angélica criatura
Que adora constant lo cor;
Aquella que ab sa presencia
Deixa absort lo meu sentit,
Que ab tant amor é inocencia
Ocupa tot lo meu pit;
Aquella que ab son encant
Es pera mí l’univers,
Que presidix lo meu cant,
Que m’inspirá el primer vers;
Aquella asoles, aquella
Les meues troves ahuí;
Que hast’ara asoles per ella
La inspiració coneguí.
2.ª
Mes entre chors de célica armonía
Al ánima aplegá una dolza veu,
Que al ánima y als chors los confundia:
¡Mostra sublim de lo poder de Deu!
Son cántich misteriós arrebataba
Ab un tó celestial el esperit,
Y escoltant el accent qu’em dominaba,
Tremolí d’entusiasme al primer crit.
La terra á los meus ulls despareixia,
Venzuda ya la ment á la ilusió,
Y el angel pensí ohuir que presidia
Lo salm sagrat en la eternal mansió.
Lo que sentí lo cor en aquell’hora
En vá preten contar lo labi meu,
Sentí, arrastrat per magia qu’ignora,…
Lo que volgué la poderosa veu.