Un arrendament de les terres del convent de Llorito

Bm-1771-7.4

        Tot
home y tota persona qui vulla arrendar la terra conradís, que te el Convent de
Nostra Senyora de Llorito, Orde de Predicadors, en las propietats anomenades: La Riba, el Figueral, la Sort Jordana, la Viña vella, el sementer del
Pou, el de la Era,
La Punta, Son
Pelay y la Tanca,
cuyas propietats venen a ser 25 quarterades i 1 quartó de terra, poc més o
menos, o mes ver, lo que es en realidad el continent de aquellas, situadas
totas dins del lloch de Llorito, districte de la present vila de Sineu; el qual
arrendament se fa per el temps de tres anys solament precisos y perentoris
despues de haver cullit lo Arrendador los fruyts de las terras expressadas en
los anys 1772, 73 y 74, contadors estos desde al 8 setembre 1771 fins al 7
setembre 1774. Pero deurà observar el Conductor, qualsevol sia los pactes
siguents:

          Primo. Es pacte que el Conductor que
sera, a més que deurà conrar al uso y estil de bon conrador y guardar los abres
que hay y se planteran en aquellas, sens que per esto se puga posar
inconvenient ni reparo algun, serà també de la obligació del matex, portar los
sementers del modo que el Convent los ha cuydat fins are, sens invertir ni
mudar dit methodo de ninguna manera, axí en el lleurar com en el sembrar. Per
lo que are, para tot temps se li prohibex al Conductor que serà el llogar a
altri la menor porció de la expresada terra nostra.

          Més
es pacta que el Conductor haje de reber los gorets, que se troban fets en ditas
terras com també los fems, que se han tret ja en el camp y los que se troban
encare en la balsa existents, estimats y avalorats per peritos de ambas parts;
y despues de finit lo arrendament, retornar altres iguals o equivalents a
estos, també a judici prudent de homens peritos, axi en el camp com en la balsa
ahont se troban al present.

          Més
es pacte que el Conductor de dites terras deurà lleurar o ferà lleurar a costas
y despesas seves la viña nova del Convent de tres reyas, de modo y forma y en
el temps que el P. Conrer o Superior del Convent lo dispondrà. Y axí matex serà
de la sua obligació el portar a ses costas y propias expensas tota la verema de
una y altra de las dos viñas del Convent en el nostre cup. Per lo que se li
dona el pampol de ditas viñas, ab condició que dins las matexas no puga pasturar
bestiar de cabestre.

          Mes
es pacta que el Conductor deurà entregar al P. Vicari del Convent immediatament
despues de la cullita de cada any vint quarteras blat gros, altres vint de
Rovelló, deu quarteras ordi, dos quarteras favas, dos quarteras guixas, una
quartera ciurons y tres barcellas mel·las, tot net, porgat y portat.

          Mes
es pacta que el Convent haje de cullir las figas de este any y las del ultim
any de dit arrendament seran del Conductor; peró deurà este en los tres anys de
dit arrendament portar al P. Vicari dos quintars figas secas del sol y no del
forn y igualment el temps que haurà figas, deurà portar al P. Vicari un dia
part altre catorze dotzenas figues bonas, axi de las flors com de las
agostencas.

          Mes
es pacta que si el Conductor vol que se li entreguen llavors, se li daran 16
quarteras blat y 16 quarteras ordi ab pacta de retornarlas de igual calidad,
concluit dit arrendament. Y axí matex, si vol palla del Convent para este any
se podrà provehir de la que tenim, retornantla tota en lo últim any. Podrà
també durant dit arrendament posar la palla que cullirà en la nostra paísa, ab
condició que el Convent puga pendrer de ella la que haje menester para son us,
com també hospedar el seu parell dintra de la nostra estable.

          Mes
es pacta que el Conductor per el preu que a més de lo sobredit oferirà en
diner, deurà pagarlo al Convent en tres iguals pagas, sens plet ni questio
alguna; ans be obligantse desde ara para entonces a tots gastos y despesas que
forsan se li faran. De estas pagas la una se ha de fer antes de Pasqua o en la Setmana Santa, la
segona per les festes de St. Jaume y Sta. Anna y la última el dia de St. Thomas
Apòstol; esto tots anys en dit temps infaliblement, y així per la cantidat que
serà, com per tot lo dames a que se obliga deurà donar fiansas bonas y
aprobadas.

         Ultimament
es pacta que el Conductor, qualsevol sia, no puga dexar en el primer any lo
arrendament ni menos el Convent privarlo de ell. Y axi matex es pacta que el
Ditor, qualsevol sia, deurà pagar tots los gastos perteñents a la conducció de
dites terras, com son cridas, encantar et alias.
Per tant, diguey el qui voldrà, que al més donant se
lliurarà.

           Fra Miquel Thomàs, Prior, poder
havent de la Comunidad.