Dich idoncas che en lus tenz de lu primer Rey de Cipri, daspres de l’acquistu fet de la Terra Santa da Gottifré de Buglione, es susseit che una beglia dona de Guascogna en pelegrinaggia es anada a lu Sepulcru, daont turnant, en Cipri arribada, es istada da parelz ommanz isceleraz malament maltrattada; de la qual cosa eglia sa duleva senza ninguna consolassió, y hat pensat de anar a sa gliamentar al Rey; ma l’han dit qualqui persona che lu trabagl sa perderiva, per asciò che egl assai mal istava, che, egl non sol podiva vindicar amb a giustissia lus daspriz delz altrus, anzis ne suppurtava tanz egl matesc, che gli fevan amb viltat maligna; en tant che chi sissìa tenghessi qualqui rancor, acchegl si sfogava fenli qualqui daspit o vergogna. La qual cosa antenent la dona, dasperada de la vinditta, a qualqui una consolassió de lu suffrir sou, hat propost de vulgher pugnì la miseria de lu Rey, y se n’es anada plurant davant a egl, y gli hat dit: «Senor meu, yò non vench en la presentia tua per vinditta che yò asperi de las injurias che mi son istadas fettas, ma, in soddisfassió de accheglias ti prech che tu mi mostris com tu has suffrit accheglias, las qualz yò antench che ti son fettas, a tal chè de tu amparant, yò pughi amb a passentia las mias suppurtar, la qual, lu sap Deu, se yò fer lu pughessi, amb a gran prajer t’al donariva, parchè ne ses asci bon portaró.»
Lu Rey fincias allora istat tardivu y mandró, com se sa despertessi de durmir, scominzant da l’ingiuria fetta a n’acchesta dona, la qual margantement hat vindicat, es vangut un famos persecuró de toz accheglius che contra a l’onor de la corona d’egl, qualqui cosa agessin cummitit de ara en avant.
