[….] Noto que en Bayona estiguý 3 dias, traguý passaport nou y bitllet de sanitad y partiguý aprés dinar per entrar de nit en terras de Espanya acompanyat ab un traginer qui me habia promès de fer-me entrar en dit regne per certs camins aparta[t]s de las línias y guardas per passar sens haber de fer quarantena, quand a penas fórem en la frontera que ab obscuredat de la nit y mal camý en mitg de muntanyas y boscos per my inconeguts me deixà de repente tot sol, qui per a explicar lo susto que tinguí tant per temor de càurer entre las unglas de las feras com també de encontrar las línias o centinellas qui tenían ordre de arrestar qualsevol passant o de tirar-ly escopetada si no volia detenir-se com o fèian molt sovint. Ab tot continuí a caminar a la guarda de Déu, perdut sens sçaver camý ny carrera, quand volgué Déu que arrivàs a la fragua del senyor cardenal eminentíssim Albaroni, ahont entrat qui fui, mitg mort de sed y affatigat, los fargaires, qui me apareixían dimonis per lo negre que éran y per lo ardor y reberberatió del foch de dita farga per [mi] may vistas antes
Torní a caminar com a cosa dezesperada y al cap de algunas horas me troví tant cansat ab lo pes del fato que aportava que me fou forçós, com a altre peregrý, ajàurer-me per descansar al peu de un arbre de aquell bosch / sens altre llit que la terra nua ny roba que las ramas dels arbres, dormiguí molt poch y al despertar-me ja traspuntava la alba […]
[…] deixant atràs Annuan, qui divideix França y Espanya per medi de un gran riu, y un vell pont qui lo traspassa, a un cap ten las flors de lliry y a l’altre los lleons de Espanya; ja no·m resta altre camí per prosseguir ma jornada que espavillar los talons per arrivar al calvari. Emprené-lo en nom de Déu ab la càrrega que apportava que si bé no era creu ja no tenia lo viatja, puix entre llibres y roba més de dos robas pezava. Aprés de un llarch exercici, cansat, arrivo a Sara, sens ser mare de Abraham si bé filla de Navarra. A la entrada del poble encontro-me ab una guarda qui me demana de ahont vinch. Jo responch franch que de França. Crida prompto lo sarjant que estava al cos de guarda, lo qual vingué a la posta y·m digué ahont anava. Responguí-ly en revenja que marchava a Sant Jauma. Remet-me al capità que governaba la plassa, mostrí-ly tots mos papers, digué-me això no vastava perquè no fes quarantena, que son rey aixý ho manava. Qual seria ma tristeza a l’hoyr aqueix oracla, fou-me senyalat l’hospissi per servir-me de pozada, y un convent premonstrateresc qui·m feia despeza franca de la olla religioza que del reffetor restava. / Aquí vegý un frare llech, siego que lo orga tocava y tant bé las missas servia com si tingués vista clara. Aquí vegí jugadors dels millors de tota Espanya y qui ab las mans a pilota admirablement jogàvan, sobretot dos religiozos de aquella santa casa qui per partida reglava dos mil franchs junts se jugàvan. Me admirà molt lo no vèurer vinyas en tota Navarra puix sols s·i beu vi de pumas en tota eixa comarca […]
