Al alsar el teló, amaneixerà el teatro de cuina a la llauradora del millor modo composta. La tia Rosa estarà fent el armorzar; el tio Miquel, sentat al foch en la pipa en la boca; y Manuela, agranant.
Tio Miquel
La festa gran ya s’acosta
y tot està molt chelat.
Tia Rosa
Tu t’aufegues en poc aygua.
A on està Rosa Bornay
ya pot callar tot lo món,
que sempre en sol n’eixirà.
A tu no et toca arreglar-o.
T’as de ficar en los camps
y cuidar dels chornalers,
que tot ya s’apañarà
en lo gran favor de Déu.
Tio Miquel
Bé pot vostè perdonar,
señoreta, perquè ho dia
yo per millor.
Tia Rosa
Molt bé està.
Si vols comprar-me la burra,
molt cara t’à de costar.
Tio Miquel
¿Quina burra ni quin aca?
En prop de trenta-nou anys
que portem de matrimoni,
no he pogut may recabar
que te lleves eixe cheni.
Dóna’m, dóna’m a armorsar
y deixem estar asò,
puix veix que pararà en mal,
no devades estàs flaca.
Tia Rosa
¿Puix que tu tan gros estàs?
Tio Miquel
Encara que no hu estic,
sempre he tengut el chenial
de no replicar a res
y he segut molt estimat.
És menester que les dones
se sàpien millor portar,
no tan sols en sos marits,
sinó en tots en cheneral.
Tia Rosa
¿Puix que yo tan mal me porte?
Qualsevol que et sentirà
es pensarà que yo sóc
de aquelles que en lo mercat
venen después de les once.
Aspay, so Miquelo, aspay,
que sóc muller de vostè,
y tingam la festa en pau.
Tio Miquel
Eixe cheni del dimoni
que tens, no te’l llevaràs
y me esposes cada dia
a que fera un mal cuinat,
però ara és temps de festes
y tot se pot tolerar.
Pasem a raonar ara
de aquells que ham de convidar,
puix la festa ya sa acosta
y el temps chustet nos vindrà:
a don Pedro y sa muller,
al tio Pep y Pasqual,
Margarita y son marit,
y a Pepa del Cabañal,
a ma cosina Ambrosieta,
que, si nos, se enucharà…
Tia Rosa
Y eixa dona, ¿per a què?
¿A que nos vinga a afrontar,
tota feta un pendarajo?
No cregues la deixe entrar.
Tio Miquel
Torna-li la trompa al chic,
que dos dinés li ha costat.
No, señor, no trauré fruit,
ni may esmena tindrà.
La pobreta, ¿què t’à fet,
que nunca la pots tragar?
¿Puix no és la nostra parenta?
¿Què tens ya més que parlar?
Tia Rosa
Que siga parenta o no,
yo no la vullc al dinar.
Tio Miquel
A fortiori l’as de tindre,
puix ella és la mehua sanc.
Ya me’n vach a convidar-la,
que te pegue bé o mal.
En ma casa dingú mana,
y allò que voldré es farà.
Tia Rosa
Vés-te’n, y fes lo que vullgues.
Tio Miquel
Sí que hu faré. Ya me’n vach.
(…)