(…)
E besada la ma y feta la reverentia, con s’es dit, lo conseller en cap, posat, com dit es, al costat squerra de dit senyor rey, los altros consellers se posaren devant per lur orde, ab los dits promens y los verguers devant, tots baxadas las vergues, e ab dit orde lo acompanyaren fins a la porta del monastir de Valldonzella. E per lo dit camí moltes vegades dit senyor rey interrogá dit conseller en cap, lo qual quant li responia estava en lo barret en la ma, y dit senyor rey cada vegada aprés de haver parlat, li deya y assenyalava se cobrís, y axí se cobría y descobría cada volta parlava, y sperava que dit senyor li manás se cobrís. E abans arribassen a la porta de dit monastir, lo dit conseller en cap digué al dit senyor las paraulas següents: «Vostra Magestat será servit donarnos licentia, per que es la prátiga de no entrar dins», y dit senyor digué «vayan con Dios» ab una cara alegra. En la porta del pati del qual monastir, sens entrar en dit pati e sens descavalcar, fent-li reverencia, lo dexaren los dits honorables consellers y los altros qui ab ells anaven, e s’en vingueren al pati de la present Casa e aquí se desaplegaren. Venia dit senyor rey a cavall en un cortau, vestit de un sayo de vellut, capot de drap y sombrero de tafatà negre ab una ploma blanca y botas de vacca.
E per la beneventurada vinguda de dit senyor, e per festeiar aquella, los dits honorables consellers tenian ordenat que al portal de Sanct Antoni stiguessen apparelladas algunas peces de camp y mascles de artilleria per a que, quant lo dit senyor fos a la Creu Cuberta, destirassen aquella y donassen senyal a la artilleria dels baluarts y de la muralla que per açó estava apparellada. E axí mateix, feren fer crida per la ciutat ordenant e pregant a tothom generalment que tres jorns fessen festa, sens obrir o metre obradors; e fessen alimaries; e que tothom scombrás e empaliás los enfronts de les cases per hont dit senyor havia de passar. E axí fonc fet que lo dit dissapte comenssaren a fer festes, balls y alimarias, e duraren dites festes e dites alimaries tres dies.
(…)
