Llegenda de Barbazan (Aiguatèbia [Conflent])

Y abia embans en oun billatje da las Pyranéous, oun hommé y ouna dona quéroun ben beills: Nou tanyeïn qu’ouna patite casa, oun hort y ouna baca. Y per paubrés qua foussen s’accourrieïn sempré aqueils qu’eran mas praubros qu’eills. Oun dia, la terra éra couberta da néou, y jalaba à ascarda las pédras. Totas las … Llegiu més

Llegendes de Barbazan i Tantugú (Estagell [Rosselló])

A) Y habie, altre tems dins oun bilatje de las Pyrénées oun ome y oune done que’ren bieills. Tenien re que1 oune petite caze, oun ort y oune baque. Mais par tan pobres que siguéssen secourien sempre lous qu’éren més pobres qu’éllous. Oun die la tére ére tôte couberte de néou y gelabe à trenka … Llegiu més

Llegenda de Tantugú (Albera [Vallespir])

Tantougou és oun biell que s’amague dins dals boscous. Gouarde als camps y als prats par mort qu’y robin pa rè. Qouand als blats soun ségats ou l’herbe daillade, fins que tout sigue rétirat p’al lamou, Tantougou dorm pas: beitlle sèmpre. La poou d’al bioure apariche rétén al’ lladres. És bou, créguèou-ou, mais és salbatge. … Llegiu més

El missatge

Lo Missatge (Cuento) ¿Recordau la Llorensana, La xístosa catalana, Que se us va presentar, Llesta, viva, primorosa, Y fresca com una rosa, Quant tot just vè d’esclatar? Un día donchs esta nena, Cap à casa se ‘n tornant, Ab son griset al devant, Los dos cumplida sa feyna, Encontran un senyoret, D’aquells que portan barret; … Llegiu més

El cel de les sogres

EL CEL DE LA SOGRAS En un poble de las Alberes Cintat d’aibres y de falgueres Vivia un home dissipat Desvergunyt y desensat. Tot o corria, plane y muntanya Com si fos el caball d’Espanya. Era un tal nommat Ferriol, Signalat par fer portar dol En mes de quatre paragueres Sense comptar las llapineres Mes … Llegiu més

Lo diamant

Lo diamant Apòlogo dedicat a los meus confrares del Rosselló En un camí desert, mal nivellat, polsós, des de un molt llarg temps dormia un diamant, se planyent ab grans crits del seu fat desditxós, quan lo sent, un matí, un vaquer, tot passant. Lo rústic, s’apropant, s’acata, lo ramassa, i li demana que és … Llegiu més

Sant Josep fa bugada

SANT JOSEP FA BUGADA Sant Josep fa bugada Dedintre del morté, Hi posa la flassada També lo trabassé. La Verge María Hi posa lo llansol, Y los Angels cantan La, do, ré, mi, fa, sol. Alleluia. Kyrie eleison. Sant Josep fa sopada, Posa l’olleta’l foch, Ab naps y cansaláda… Ja bull à-poch-à-poch; La Verge María … Llegiu més

Pastorets, alerta!

PASTORETS, ALERTA! Pastorets alerta! Un sol increat, Es cosa molt certa, Vuy se’s aixecat: Del mitg d’un pesebre Son gran resplendor Renova la terra Per lo pecador. Que nova, pastores, Qui us ha despertat? En aquestas horas Gall no ha cantat… Lo tropell reposa; No lladra lo gos, Donchs per quina cosa Trobleu lo repós? … Llegiu més

Els contrabandistes

Los contrebanders Llamp! quels mat’ los Duaners! Per nosaltres goig, riquese! Lo Poble molt-be nos prese, Y millor quels diners; Si, que nos prese millor quels diners, Si, millor quels diners, si, millor quels diners! Jas nit; upa, minyons! alerte! Apuntem matxos, y paquets. Marxem! guard’ à la descoverte! Armem trebuchs, y pistolets! Tants vestits … Llegiu més

El ball d’en Serrallonga

45. SANT FERRIOL: Serrallonga, Déu lo guard [a vostè y la companya. Jo li vinch a demanar si me vol en sa quadrilla]. SERRALLONGA: Digas-me [com te fas dir]. SANT FERRIOL: Hereu de Sant Ferriol, natural som de Ceret. Dintra la mia butxaca jo hi porto un paquet. Lo som tret de Nidoleras, que me … Llegiu més

La vall de Prats

La Vall de Prats Tens per corona Cabrès Care à care de Fontfrèda, L’un ab ginestas no més Y l’altre ab rica faixèda, Vall de Prats! Bé n’ets de fresca y bonica Vall de Prats! Per sos blats y sos fajols Verda y blanca, Gironella Se burla de Granarols, Com d’un vell una donzella. Vall … Llegiu més

El soldat i la pastora

Quant un soldat ve de la guerra sí n’encuantra una pastorel·la: –«Pastorel·la, bon jur, bon jur, voldríau llogà un juliot pastú?» –«Vós de pastú no’n feu la mina: porteu espasa y carabina, vòstron barret vòstron bastú, no feu (pas) la cara de pastú». –«No vós tampoch, la mi’hermosel·la, no feu la cara de pastorel·la, blanca … Llegiu més

Catecisme bilingüe de doctrina cristiana

[…] D.: A què té de applicar-se lo Christià per fer una bona Communió? R.: A disposar sa ànima y son cos; disposició qui se anomena disposició allunyada a la santa Communió. D.: A què se té de trabaillar per preparar sa ànima a la santa Communió? R.: A tenir una gran puresa de consciència, … Llegiu més

Un aiguat tràgic a Prats de Molló

Als 16 8bre 1763 a passade une inondació tant grandíssime en lo terme de Prats ÿ en altres endrets que lo pensar solament ne fa venir llàstima. Comensà a plòurer lo die 15 a la tarde mes ab suavitat ÿ lo 16 plogué ab molte rapiditat ÿ ab vent d’orient que envés las tres horas … Llegiu més

Jaume-Joan Delseny: La culpa d’Adam

Angel Raphael: Crèguias no·t bull contredir estave en ta presència. Adam: Comensà ma existència com si eyxia de dormir. Jo mos ulls ne vas obrir trobant-me allargat y ab vida. Sobre de l’erba florida no me·n podia avenir. Grand temps me vas ocupar en mirar lo firmament vehient-lo tant resplendent no sabia què pensar. Després … Llegiu més

Primera pedra de l’església de Jóc (5 maig de 1756)

Als cinq maitg del any mil set cents cinquanta sis sé a commensat a edificar una nova iglesia parrochial en lo pople de Joch prop la caza del senyor paborde confrontant ab lo carrer perque la iglesia parrochial era molt remota y per consequent molt inconvenient als habitans, jo Joseph Guillot, actual paborde conformant me … Llegiu més

Antoni de Banyuls: Pastorel·la

Lo pastor y la pastora LO PASTOR Ab las ulladas que dónas als altras, altres alegras y·m matas a mi; però com jo a tu tant t’estimo, aqueixa pena no la puch sufrir. Ara conech que la mort me desitjas, ara ja veig que desijas ma fi. Moltas finesas un temps me donabas, me prometias … Llegiu més

Viatge d’un prevere de Tuïr a Sant Jaume de Galícia

[….] Noto que en Bayona estiguý 3 dias, traguý passaport nou y bitllet de sanitad y partiguý aprés dinar per entrar de nit en terras de Espanya acompanyat ab un traginer qui me habia promès de fer-me entrar en dit regne per certs camins aparta[t]s de las línias y guardas per passar sens haber de … Llegiu més

Caiguda de la cúpula de l’església de Ceret

Nota de la ruina de la nova Fabrica de l’iglesia de Sant Pera de la vila de Ceret en 1734. 23 janer. Se a de notar primeramen que essent totalmen muntadas las parets se vehuen encara detras nostra iglesia y formats quatre archs que portavan un domo que de alsada anava de igual ab lo … Llegiu més

Benedicció d’una campana i enterrament d’un ermità

Benedicció d’una campana a la capella de Nostra Senyora de Força Real Als uint y tres de juny mil set cents y uuit es estada feta la benedictio de la campana de Nra Sra de Forsa Real, assistint en dita benedictio la Excema Dona Joana de Pons y de Ros, Baronessa de Montclar y Señyora … Llegiu més

Inundació a Perpinyà

Ruina del aiguat – 1702. Pregarias de la ruina arribà en lo añ 1702 als 9 y als 20 axibé octobre de dit añ y mes. Ruina de la aigua entrà per la aigua de la vila passant per lo carrer nou y per tots los altres carrers, acceptat lo portal den Rodon, loqual inunda … Llegiu més

Visita de la reina de España a Perpinyà

Als 31 octobre 1701 arribà en Perpiña la filla del Duch de Saboia, reina de España, laqual casà als 17 del dalt dit mes ab Felip Quint de Borbon, Duc de Anjou, fill de fill major del Rei de Fransa, Llois Catorse; laqual entrà en la provincia de Cataluña en lo Emporda, als 3 de … Llegiu més

Inventari relacionat amb el testament d’una dama de Perpinyà

Lo contengut en lo ynventari que la dame Francisca Carles ÿ Oliver prengué com a heretera de vida de la dita quondam Joana de Cabastany és lo següent: Primo una taula y arquilla ab 6 calaixos de noguer mostrejada de os y èvano, tant dita taula com dita arquilla ab son panÿ ÿ clau. Ítem … Llegiu més

Conveni d’una parceria de 55 ovelles a Mantet

Parceria de 55 ovelles donada per Gari Pressuyra, pages del lloch de Sahorra, a Vicens Respaud, pages y battle del lloch de Mantet. Die 25 februarii 1699, Villaefrancae, regnante, etc… De et super infrascriptis per et inter Garinum Pressuyra [habitantem] loci de Sahorra ex una, et Vincentius Respaudi [habitans] et Bajulus loci de Mantet ex … Llegiu més

Inventari del castell de Nyer

En la cuina Uns capfoguers de ferro grans. Uns caramallers de ferro grans ab tres camas. Uns tres peus de ferro anomenats chambrera. Uns armolls de ferro usats. Una escalfeta petita de ferro usada. Un petit morter de pedra trancat. Dos gratlles1 de ferro mes grans y les altres mitjanseras. Dos pannas de ferro mitjanseras. … Llegiu més

Lloança a Déu a través de la natura

Tota vos alabe, la terra en quant encerra de sas primors d’erbas, plantas, fruytas y flors, llur fragància y llurs vius y agradables colors. La resplandent rosa y la clavellina, l’almescat jessemí y lo blanc lliri. La morada violeta, l’amarantha, la corona imperial, lo gira-sol y la ambrera. La satalia y lo narcís, la margarita … Llegiu més

Plaga de llagostes al Vallespir i al Rosselló

[4 juliol 1688] Professó general per pregàrias a fi que lo bon Déu nos deslliuràs del gran flagell de las llagostas y llagostins, les quals, aprés aver les anys passats destruït tota la Espanya, y lo any passat la Catalunya, als 28 de juny ne entrà un gran vol en Serrallonga ahont feren gran mal, … Llegiu més

Monopoli de la neu

(…) Despues de haver fet la tabba de la neu, lo Sor Don Anton Perarnau, senyor del lloch de la Rocha de Albera, a offert arrendar per quatre anys, venent aquella a sis diners de Fransa la lliura, y ha promes donar 20 liures per quiscun any, ab conditio que la Ciutat li estiga a … Llegiu més

Testament de Josep Cantoern, pagès ric d’Oms

Per quant ninguna persona en carn humana constituhida a la mort corporal escapar pot, per·çò en nom de Nostre Senyor Deu Jesu Crist de la gloriosa y sempre immaculada Verge Maria mare sua, del Patriarca Sant Joseph patró meu y dels demés ciutadans celestes, jo Joseph Cantoern pagès de la parròchia y termes d’Homs del … Llegiu més

Recordatori de la mort en un llibre de doctrina

De quant importa la memòria de la mort Lo remey més eficàs per a ben víurer és portar devant dels ulls la memòria de la mort. Persuadeix-te que has de morir, lley irrevocable és esta: sens remey moriràs. Temps vindrà en què aqueixos ulls, ab los quals açò llijes, estaran sens sentit, y aqueixas mans, … Llegiu més

Crides del vescomte d’Èvol-2

Se diu y mana a tots caps de casas que, d’esta hora en havant, tíngan en llurs casas armas de foch per lo servey de dita Sa Magestat Christianíssima del rey nostre senyor, y los que no tindran posibilitat per comprar ni tenir armas de foch, tíngan a ditas llurs casas altres armas com alabardas, … Llegiu més

Crides del vescomte d’Èvol-1

1664. Que ninguna persona de qualsevol grau, stat ho condició sia de Oleta y Èvol, no gose ni presumesca ni altrament en fer anar ni fer passar per lo vancal de dit rech de la vila, ningun gènero de bestiars tant menuts com grossos, sinó que tíngan de passar per lo acostumat pas que és … Llegiu més

Crida a Serrallonga relacionada amb la pesca i la cacera

Item que ninguna persona del present terme de Serrallonga ni fora de aquell gos ni presumesca pescar en ninguna de las riberas del present terme de Serrallonga en tot lo temps de la cria de las truytas, que se comprèn des de vuyt dias antes de la festa de Sant Miquel de setembre quiscun any … Llegiu més

Verema a Cameles

Preparació per la verema de Sant Martí Provisió de carn, pa y vi. Diumenge a la tarda al primer de dit, pujý des de Toïr a Camelas a peu, a fi de beremar los rims de Sant Martí. Aportí una lliura de carn de feda, tres pans de casa na Rosa Conilla, y a Camelas … Llegiu més

Inventari en l’herència d’un pagès de Forques

[…] Per sò los dits cònjuges Celles en dits noms d’una part y los dits Francisco Costa y Francisco Ferrer, tudors predits fent estes y devall scrites coses ab decret y aucthoritat del magnífich Jutge ordinari de la cort de honorable batlle del dit lloch de Forques, baix decretant y aucthoritzant de part altra, volent … Llegiu més

Despeses de l’àpat d’una festa

[…] Desembre 1642 Del gasto se féu per esta festa Gasto del dinar. Est gasto consistí en que se va matar un moltó, una ovella del bestiar de casa, dos pollastras, tres porcells, comprats en sis sous quiscú de casa l’Amulaira de Caixàs. Tres gallinas, las dos compradas a dos reals quiscuna y tres capons, … Llegiu més

Testament d’Esteve Àngel Mauran, de Perpinyà

Primo deix, vull, orden y man que lo meu cadàver sie enterrat y acompanyat a l’ecclesiàstica sepultura en forma de cos special ab quatre siris blanchs d’una lliura quiscú, ab intervensiú dels preveres que volran mos manumissors, per caritat y celebratió de les quals, deix de mos béns lo necessari. Totes emperò les demés coses … Llegiu més

Estat de l’església d’Espirà de Conflent

Esta iglésia de Santa Maria de Espirà en la vall de Conflent és antiquíssima, insigne, notable y principal; los edificis d’ella dónan mostra y senyal del que diem. Quant jo vinguí ser prior que fonc a tretze de janer en lo any del Senyor de mil sis-cents y set, estaven en moltes parts dirruhits de … Llegiu més

Crides contra la pesca i la cacera furtives a Èvol (Conflent)

Que no y haja persona alguna que goze ni presumesca de dia ni de nit ab barbols, filats ni altres thesures, pescar en les riberes del present vescomptat, ni fer aixucades ni enmatsinar ab ninguna manera de matsines en dites riberes, sots pena de deu lliures y esser perduts y confiscats los dits filats, y … Llegiu més

Rais a la Tet

Per et inter Petrum Mares, sartorem ville Livie terrae Ceritaniae, ex una, et Petrum Delfau, negociatorem Olete, ex altera partibus, fuit capitulatum et conventum modo et forma sequenti: videlicet que lo dit Pere Mares, de dita vila de Llivia, per ell y per los seus, ven, traurà, lliurarà a dit Pere Delfau y als seus … Llegiu més

Diari de Jeroni Cros

1618. Lo dit any per lo mes de decembre se féran las festes de la Inmaculada Conceptió de Nostra Senyora, concebuda sens pecat original. Primerament se feren tres dias moltas lluminàrias per tota la vila fent totom lo que podia en posar molts llums per les finestres, que restaren molt pocas casas no fessen lluminàrias. … Llegiu més

Un cas de nepotisme i prevaricació

[Los Consols] com a zelosos del be y utilitat publica… y per raho y causa de lur offici consular, al qual toca y speta de tenir compte al be publich de la Ciutat, interpellits una y moltes voltes per molts particulars de dita Ciutat que lo flaquer no donava lo dret del pa de fleca … Llegiu més

La gran nevada

Memoria sia a tots los homens qui la present carta legiran, com als dos del present y corrent mes de febrer, die de diumenge y die aixibe de Nostra Senyora, en la nit, se posa a nevar y la neu dora fins al dijous seguent… deves les quatre hores de la tarda… y no para … Llegiu més

Miracles de la relíquia del braç de sant Joan Baptista a Perpinyà

Com vehem al present, enviant lo Senyor una malaltia tan terrible com és lo mal de caure a moltes persones sens presehir en elles peccats ni culpes algunes. Les quals són estades curades miraculosament ab molta honrra del Senyor y exaltació de la S. Relíquia del gloriós bras de S. Joan Baptista, y com dich … Llegiu més

Tipus de carn i de peix aconsellats en temps pestilencial

Les viandes o aliments han de ésser dels millors que se podran trobar, y més fàcils a payr. Com és la carn dels pollastrets, gallines, capons, perdius, francolins, tortres, aucells jóvens de bosch, montanya o garriga (y no de aygua.) Com també la carn del moltó (mes que sia sanat), de cabrit, vedell, llaurigats y … Llegiu més

Francesc Comte: Focs de la nit de Sant Joan al Pirineu

En lo stiu móntan los bestiars de la França y dels abitadors dels dits comtats en tan gran nombre, que stan totes les navals poblades dels guardians dels dits bestiars, fahent en la nit molts fochs y entre ells sonant molts instruments de música pastoril, com són albays, dolzaines, nesarts, flautas y, en los francesos, … Llegiu més

Els pobres de l’hospital de Perpinyà

Primo, dissapte, que era lo primer dia de juliol, rebí, mal·lal de ffebres, Johan Monó de Ffransa, conté1 de Borgonyo, home de sintanta anys, lo qual anava a Sent Jaume. Ítem, porta un sipèn2 negre dol·lent, una roba blava toda pedessada, unes miges calses blanques, una camisa, sabates. No porta sinó dos dobles de rey. … Llegiu més

Mort de la princesa de Portugal

1498 A XXVIII de agost qui era dimars, lo jorn de sant Agostí, lo capità don Xanxo agué letres de avís de la Altesa del Senyor Rey Carles com la Senyora Reyna princessa avia enffantat un fill a la ciotat de Serragossa, la qual l’avien jurada per princessa al Realma de Castella. Era Regina e … Llegiu més

Morts de dues persones: un príncep i un home de Ribesaltes

1497 Dimarths a XVII de octobre los honorables senyors de cònsols de Perpinyà trameteren per los honorables síndichs que anassen parlar ab els. Els susdits de present hi anaren, e, com fforen devant els, los dits honorable de cònsols los notificaren la mort de la bona ànima del nostre príncep, fill de Nostre Senyor Rey … Llegiu més

Naufragi d’un vaixell genovès a la platja de Sant Llorenç

A desanou de mars del any mill quatre-cents vuytante-e-un vingué una nau de genovesos a la plage de Sanct Lorens la qual vingué per fortuna que la pringué y perdé l’abre y lo timó, en què lo patró ab los qui eren dins la tingueren per perduda y daren-le a sacho per los marinés, y … Llegiu més

Relat de l’empobriment d’Antoni Gros, cardaire de Perpinyà

Cum n’Anthoni Gros, cardayre de la present vila de Perpenyà, sia devengut, tant per causa de la guerra concorrent quant en altre manera, a tanta misèria e pobresa que cové a ell e a sos infans anar de algun temps ensà mendicant e acaptant e sercant almoynes per dita vila e vuy, per causa de … Llegiu més

Celebració d’un capítol provincial dels Predicadors a Perpinyà

Dilús que tenim XXV de mag que fo lo sendemà de Pentacosta any MCCCCLXI fou así lo reverent masestre general magister Auribelli Maarsialis del Orde de Presicadós, e asò per tenir capítol provincial e per fer provincial en loch de masestre Caralt él vinent perquè él no·n volia esser pus provincial perquè lo dit dia … Llegiu més

Receptes mèdiques

I. Recepta de drayea1 molt fina e aprovada de feblesa de cap Pren ·II· drs2 de alcaravia, ·II· drs de matafalua, ·II· drs de gingoli, ·II· drs de celiandre, una reïll de regalícia, una rel de gingibre blanch, una raïl de garangual, ·III· drs de flor de macis, un poch de girofre troceyat menut, una … Llegiu més

Despeses en la construcció de dues capelles d’una església

Primo: A XXV de abril any MCCCCXXXXI, avèn pagat a·n Font, de Baxàs, per la pedra que tramet per raó de les capelles, de ordinació de capítols, tretze liures, axí com apar per albarà. Item, per clavar un croer per menar la cals, I diner. Item… fiu tirar XXVI somades d’arena, a IIII diners la … Llegiu més

Abandonament d’una borda

Com vós en Miquel Sabater del loch de Campoma de la vall e baronia de Paracolls qui sou homa propri, amasat e abordat del honorable Moss. Jaspert de Tregurà, cavaller, senyor de la dita baroni[a] e vall de Paracolls, fugint al dit senyor haiau lexada la borda o masada hon staveu e us siau mudat … Llegiu més

Un escamot armat de Perpinyà ataca Millars

A XV de giner de l’any MCCCCXXX d’amont scrit isqué la host de Perpenyà contra lo loch de Millàs per Ia injúria clamada tant contra mos. R. de Perellós, nebot del noble mos. R. de Perellós, governador de Rosselló, quant contra mos. Esplugues, cavaller de l’Empurdà, e quant contra En Bach de Thoyr, per bestiar … Llegiu més

Contracte de nòlit per anar a Gaieta i Romania

Capítols fets entre los honorables en Bernat Jou, Guillem Campredon e Johan Canelles, mercaders de la vila de Perpenyà, en e sobre lo viatge que, migansant Nostre Senyor, lo dit Johan deu fer en les parts de Nàpols e de Romania, ab la nau Castellana que patronega n’Arnau Taulari, de Copliure, en la forma e … Llegiu més

Contracte per a fer un retaule a l’església de Bages

Die X aprilis Mº.CCCCº.XIIIIº. Primo, que lo reataula de Mossenyer Sant Endreu sia de mensura de XII palms el corton d’ampla, menys de guardapols. Item, que aga d’aut lo dit reataula a la pessa migana XVII palms, menys de guardapols; ampero en la dita mensura es anclos lo banqual. Item, que les pessas dels costats … Llegiu més

Inventari de l’aparell d’una nau

Infrascriptum inventarium est de exerciis et aparatibus dicti lembi, quos dictus Jacobus debet dari et restitui dicto Bernardo Casadorii. Primo II timons de timoner et unum govern. Item I arbre de mig ab entenes et ab veles exerciat. Item arbre de proa major ab V costers per banda, dos amans de cànem ab II flons … Llegiu més

Testament d’un militar de Toluges ferit al setge de Càller

En nom de Deu sya e de madona Sancta Maria. Eu Jacme Travaus de Toluges, en bon seyn e ab entira memoria, fas mon testament en lo qual establesc monemessors meus, so·s a ssaber En P. Hordiol de Perpenya, cosi girman meu, e·n P. Valespir de Tuluges, al[s] quals eu don plen poder e franqua … Llegiu més

Costums atorgats a Cotlliure

En l’any MCCCXII En Johan Quila e·N1 Bonaventura Baus, còssols de Cogliure, feren aquest libre, en el qual feren compilar, metre fermese e ajustar tots los privilegis, gràcies e confermacions, costumes del dit castel de Cogliure per ordre an ço fou estat recaptats e atorgats per qualsque prínceps e autres prelats e autres scriptures, autèntiques … Llegiu més

Lleuda del mercat del Voló

Ayso es memoria de les cauzes en qual manera se deu paguar leuda al mercat del Volo. [1] Primerament, tot hom estrayn qui vena porch al mercat del Volo, si’s ven II sous ho mes, pach I diner; e si’s ven meyns de II sous, pac de leuda obol. Empero de porceyl tercen leytench, d’aquest … Llegiu més

Ordinació del batlle de Perpinyà en relació amb els leprosos

Ordonament com lebrós o lebrosa deja estar en la terra de Rosseyló e entrar. XVI kls madii anno Domini MCCLXXXXVI. Stabliren e adordonaren de volentat del senyor Rey, En Vidal Grimau, batle de Perpenyà, e·N. Arn. de Sant Johan, cavaller veger de Rosseyló, que negun lebrós ni lebrosa tocat de malaltia de lebrosia, que no … Llegiu més

Reva de la vila de Perpinyà

En nom de Deu, Coneguda causa sia a totz que’l senyor en Jacme, per la gracia de Deu rey de Malorcha, a ordonat e establit en la uila de Perpenya que d’acsi enant totz temps sia donada reua en la dita uila, enaxi co[m] dejos se contendra, e que cascun mercader e autre hom de … Llegiu més

Cronicó de Perpinyà

[…] En l’any M & CCXXVIIII, la vigília d’an nou pres En Jacme, rei d’Aragó, Malorques. En l’any M & CCXXX & VIII pres En Jacme, rei d’Aragó, València. En l’any M & CCXXXIX e·l mes de jun lo primer divendres amaguet lo solel sos rays. En l’any M & CCXL fo pres Banyuls per … Llegiu més

Ordinació dels sastres de Perpinyà

Ordonament de les costures dels sartres Sia donat de gonela plana, ab IIII faudes, XI diners, […] e si més de faudes avia de IIII sia dat per cascuna punta que aga més de IIII, I diner. Item de bliau pla ab botós, X diners — de capa plana, senes peyls, IX diners — de … Llegiu més

Vida de Santa Juliana

Juliana, Sancta Juliana, dementre que era espossa a N’Eulogi, qui era pretor de Nicomèdia, no·s volc ajustar a él en neguna manera si él no recebia la fe [dels crestians] de Christ. Per què la manà despulyar lo seu pare, e greument batre. E quant l’ac feyta malament batre, él la liurà al pretor. Per … Llegiu més

Lleuda de Cotlliure

Primo, carga de pebre… II solidos, II diners. Carga de batafalua… ídem — de citoal… id. — de cera… id. — d’alum de ploma… id. — de gingibre… II sous II diners — de canela… id. — de girofle… id. — de lacha… id. — de paper… id. — de brasil… id. — de nous … Llegiu més

Xiú Lluïgino i el sard d’Olmedo

Xiú Lluïgino «lo topo» i lo sard de l’Olmedo Xiú Lluïgino Masu, lo topo, era un sabater que havia emparat l’empleu quan era jove gran, casat i amb fills. Era diventat topo per una fusilada dels carabiners durant un bordell nat en la plaça cívica mentre parlava lo deputat Roth per la campanya electoral del … Llegiu més

Àngel Scala: Dissabte de Glòria

Lo Dissabte de Glòria primer Lo Dissabte de Glòria de primer no era com és avui: de primer era festa de gran remor, los minyons s’armaven tots de bastó. Se reuniven al carrer del campanil, tra grans i petits se n’hi comptava més de mil. Miraven tots en alt que muntessi lo campanaio: lo dissabte … Llegiu més

Antoni Nughes: Maria i la maternitat

Durant aquest any la mama ha serenament tancat la sua experiència humana i és passada a la vida eterna en l’espírit de aquella fe a la qual ha conformat la sua vida i educat els fills. Conservaré eterna gratitud als meus genitors perquè, a més dels dons de la vida i de la fe, m’han … Llegiu més

Nicoletta Sechi: «Pallina, Lilli i lo germanet»

Hi era un temps… Pallina i Lilli eren dues gatolines germanes i viviven contentes en una casa amb la duenya tx’Àngela. Un dia tx’Àngela és eixida per fer l’espesa i les ha deixades en casa de soles. Alhora les germanetes són eixides per descobrir lo món. Camina camina veuen una bèstia mala, era un cutxo … Llegiu més

Antoni Arca: Escena de mercat

ACTE PRIMER I En un poble. Al carrer major o una plaça. Casots que més s’assemblen a cabanes que a cases. És dia de mercat: un banc de carn i interiors, cistells amb hortalisses, cistells amb cargols, cistells amb peix. Botiguers o venedors. Gent que passa i s’atura: homes que van a treballar, dones xerren … Llegiu més

Peppina Carboni: «Lo Campanil de L’Alguer»

Lo campanil de L’Alguer Era de or canjant lo campanil de Santa Maria, me’l mirava encantada, en joventut, finestrada. Així ben fet àgil i esnel pareixeva que toquessi’l cel. Les nuvoletes se’l besaven, los pardals mil vols hi entretxaven. Però, hi havia qui amagat li portava gelosies: era Neptú que ne la gruta tancat se … Llegiu més

Carta d’un alguerès

Dia 2 del mes de Mals de l’an 1980 quant… m’han pusat assota’ls uls lu primé numuru de Bastió: un periòdic algarés pels algaresus, vangut al món pel sacrifissi i ra bona grassia de una manara de fils de l’Alghé de bona voruntat. … Digaré: és encara una prova che la raghina de ra gent … Llegiu més

Santa Missa

És ama gran goic que vos donem a mans aqueix llibret de les parts fixes de la Missa que de avui celebrerem cada diumenge en alguerés. És una ocasió per poguer parlar comunitariament ama Déu en la nostra llengua. Pensem que així la missa pogarà ésser per tots los algueresos més natural, i per tants … Llegiu més

Doctrina cristiana

a) «Lo Pater Noster» Pare nostro, que sés en lo cel, sigui santificat lo tou nom; vengui a nosaltros lo tuo regn; se faci la tua voluntat com en cel així en la terra. Dóna-mos avui lo pa nostro de cada dia; i perdona-mos los nostros pecats, així com nosaltros perdonem a los nostros enemics; … Llegiu més

Rafael Catardi: Carreronet

De la mia minyonia carreronet, quanta mai anys t’he portat al cor, així com t’he deixat… Eres probet, ma a la tardeta te vistives de or; de or, de veus, cançons i llumeretes, de plors de minyonets i de risetes. Me só gitat pel món pe’ me fer home; só tornat ple de anys i … Llegiu més

Rafael Sari: «Caun las fullas»

Caun las fullas Caun dels arbras las fullas; nel gialdí tot és tristura, pror… Lu vent allunt las polta coma sommius che per sempra s’en van del nostru cor. Són las fullas che caun a poch a poch llàgrimas de agunia, són las fullas che caun coma lus ans, de giuventut i de la mignunia. … Llegiu més

Joan Palomba: Conversa

Missinyörìa es una santa dona i per això so certa que më vëngarà ën ajut, jà veu las mias cöndicions; so viu’da i tenc trés criaturas pëtitës, la més gran no ha cömplit encara quatr’anys. I també Su Mercet, qu’es un bon homa, më tëngarà cömpassiò del meu ëstat. Vulgaria anar a trëballar per buscar … Llegiu més

Nino Balata: Temps de carestia

Temps de carestia Un poeta de l’Alguer qu’era nat al temps passat decantava ama plaier com vivia la probaltat. Magari u no fossi rich «proba en terra no era mai» així dieva’l poeta antich, providencia n’avia assai. Avui, envetxe, qui dolor pe’campar la vida nostra, li demanas un llimó, tu no saps lu que ta … Llegiu més

Carmen Dore: Goigs de la Verge de l’Esperança

GOSOS DE LA VÈRGINA DE L’ESPERANÇA De l’Esperança. O Maria, Séu Vós puríssima estrella, Vèrgina santa i bella, dels pecadors vera guia. Entre monts, valls i planures, esteneu vostra potència, vostra puresa i clemència, calmin nostres amargures; què seu famosa ponçella, envocada nit i dia, Vèrgina santa i bella, dels pecadors vera guia. Coronada séu … Llegiu més

Folklore alguerès

Lo pópul alguerés Lo pópul alguerés és, més á presto, d’índole pacífica. La sua vida de un dia á l’altro és sempre la mateixa; y, si calqui fet de sanch ve, per un poch á embujar la crónica diaria, aqueix és tengut cóm un cas extraordinari: lo que dóna materia perqué se’n parli per un … Llegiu més

Joan Palomba: Carta a Mossèn Antoni M. Alcover

Reverendissim Senyor, Perdoni la P.V. Reverendissima si venc a disturbarlo; ma per l’amor a la meva mare-patria antiga y per a la gran simpatia als meus germans allunyats que de presencia desitj de conoxar, le escrif la present carta. Sabent que V. Reverendissima es lo president del Congrés internacional de la llengua catalana, vulguerà de … Llegiu més

Ramon Clavellet (Antoni Ciuffo): «Lo txapador»

Já torna l’alba y s’esclareix lo dia: lo txapador al sóu traball s’avía. ¿Cosa li fa lo fret y la gelada si guanyará lo pá de la giornada: y la tardeta, al tornar ell en casa, hi trobará lo sóu fillet que ‘l basa? ¡Com d’esperansa lo sóu cor s’anima si pensa que la dona … Llegiu més

Miquel Dore: El pescador que s’ha de casar

Lu pascaró che sa deu de casá O gliuna veglia, o gliuna veglia,basa la faccia del pascaró;basa lus uls de la mia begliaa poc a poc del finastró. No la daspeltis, ara es sumiansache nel sou dit l’ànel li pos;i de l’igresiatota ninansali paresc che isciama l’aspos. Si a la gliagosta aumenta’l preuachel dimoni de … Llegiu més

Juan Pais: Carta de Joan Pais a Rossend Serra

Il·lustríssim senyor: Sa carta m’ha fet molt player, y jo no sé com regraciarla a vostè de tant honor. He tardat un poch a li respondre, és ver, ma no és culpa mia: quan sa carta és arribada, jo me trobava lluny de l’Alguer. Veig quant és gran l’interès que vostè té per l’Alguer nostra, … Llegiu més

Ramon Clavellet («Antoni Ciuffo»): Brindisi

Brindisi Com, en una campagnada, lu poeta mai no manca, si no s’ha truncat un’anca o s’ha tret una custeglia; carragantma la sisteglia, hè pensat de hi vanì. Ma taniu de pirmiti (c)he vus parli com sa deu, Sagons lu paresciar meu i la mia upiniò, dichiarant lu mès mandrò Giuan Santus nostru amich. I … Llegiu més

El consell de Salomó

Eran marit i muller i tanivan una unica filla de casar. Dos joves se son enamorats; ú feva lu llaurador, i l’altru era cavaller. No sabent a qui darla, la muller diu al marit: «Vés de Salomó, que’l trobaràs, com al solit, a la cantonada i demana-li a qui dels dos joves podem dar la … Llegiu més

«Una rosa he vist l’altro matí…»

Una rosa he vist l’altro matí tota de llet [y] sanch pintirinada si no arribessi ama na l’acullir lego la vida mia fora acabada. Ni ne vist ni na veuré que giressi lu mon dèu mil voltas a una capella la volia pintar pe’la veura almanco un’altra volta. És morta la sua companyona lu sol … Llegiu més

«Rundalja de Belindu lu mostru»

Una volta hi eran marit i mullé, i tanivan tres fillas totas bellas minyonas. Lu para era malcant, ma havia fet bancaruta i sa la campava proba assai. La patita anava a cullí frols i feva buquetutxus i lus vaneva. Un dia aquesta minyona anant a cullí frols, avançant, avançant, sa li és fet nit. … Llegiu més

Un rei alliçonat

Dich idoncas che en lus tenz de lu primer Rey de Cipri, daspres de l’acquistu fet de la Terra Santa da Gottifré de Buglione, es susseit che una beglia dona de Guascogna en pelegrinaggia es anada a lu Sepulcru, daont turnant, en Cipri arribada, es istada da parelz ommanz isceleraz malament maltrattada; de la qual … Llegiu més

Carta de Josep Frank a Milà i Fontanals

Alguer, 18 març 1869 Molt il·lustre senyor D. Manuel: M’ha fet gran player ‘l rebra la sua respectabla lletra de ‘l dia 14, y m’ emprès de li respondre, tant per satisfer ‘l meu desideri com encara la sua curiositat. Escrich molt estret, com vustè veu, per axò apunt qué’l papel pugui cabra moltas cosas. … Llegiu més

Fra Rafel Arduino: Oracions de la Doctrina Cristiana

(…) P. Digas lu Para Nostru. R. Para Nostru, que ses en lu Cel, sia santificat lu teu nom. Venghi a nusaltrus lu tou regn. Sia feta la tua voluntat, com en lu Cel axì en la Terra. Donanus avui lu pa nostru de cada dìa, y perdonanus lus nostrus peccats, axì com nusaltrus perdunem … Llegiu més

Francesc Ignàs Castellaccio: El naixement del Nen Jesús

La nàixita del Bembí Espirem en Trinitat entre Maria i Sant Josep, En lo portal de Betlè Déu a mitjanit és nat. Nat és en aquella hora lo Fill de Déu Omnipotent, tot lo món reconeixent cada hu li creu i l’adora. Ell és que mos consola que cada animent ha criat. En lo portal … Llegiu més

Per la sequera de 1817

Algher, aquella no sés la que eras per lu passat, que pugas de un Déu irat otendra cumpassió! La tua devoçió si no dexas lu peccat, assai poch ta servex Algher, aquella no sés. Eras, y qui nol sa? per memòria assai rara, de las Ciutats la més cara, que pot Sardegna numbrà, però ahi! … Llegiu més

Agustí Sire: A l‘arribada del nou bisbe Pietro Bianco

En tant dichós y alecr dia depon, Alguer, lu tou dol: més resplendenta del sol la cara tua avui sia, Monstra en la tua alegria y en la tua consulació quant t’és car lu preciós do que piedós lu cel ta envia. En tant dichós y alecr dia depon, Alguer, lu tou dol. Do sospirat, … Llegiu més

Estimes de fruita

[1] Alguer, a 14 Juin 1803 Señor Agustí Dias, a relació de Agustí Cubeddu y Cicciu Melis, té en la sua viña de San Lussori 24 purtadoras entre pera bargamota, de Muntou, sayna, pirastu francès y altras bonas, 12 purtadoras de pera camusina, 6 de pera bruta-y-bona, 2 de barracoc, 7 de figa y 1 … Llegiu més

Agustí Sire: Nadalenca

Què faré pobre de mi, sense tendre què vos dar, o graciós i bell bambí; bé sabeu que en aquí a fer llenya só vengut, i si havessi jo sabut de tendre aquesta fortuna, una coqueta o una lluna certament havria portat. Mes ara, què vos daré petitutxo que jo só? Si voleu un margalló … Llegiu més

Don Fra Gioacqi Radicati: Oracions de la Doctrina Cristiana

(…) P. Digas lu Para Nostru. R. Para Nostru, que ses en lu Cel, sia santificat lu teu nom. Venghi a nusaltrus lu tou regn. Sia feta la tua voluntat, com en lu Cel axì en la Terra. Donanus avui lu pa nostru de cada dia, y perdonanus lus nostrus peccats, axì com nusaltrus perdunem … Llegiu més

Tarifa del peix

(…) Lo pagiell, anguilas, totanus y trillas a nou callaresus la lliura. Lo peix del estaiñ a duas vuitinas la lliura y al matex preo lus llops, dentuls, mugiuls, mabres, lazertos, bogas de malla, com sis pesin una lliura. Lo peix sent ubert y llevats los ous a sou la lliura. La escrita a vuitina … Llegiu més

Salvaró Corbia («Txiú Tarrat»): La Passió

La Passió La gràsia i la raó senza ningún acunolt, fent uració a l’holt Déu ha prés molt i passió; Pilatos, lu trairó, las mans sa n’ha rantat. Mara de un veru Déu, Vèrgina de gran pietat. Las mans sa na rantava de la sanc d’aquell bon Déu, lu bon llarra li parlava: «Ja seu … Llegiu més

Ordinacions del Gremi de Llauradors

(…) 1. Et primeramet és estat ordenat per dits Nobles y Magnífichs Señors Consellers a tots los sobredits del dit Gremi y Capella y per augment de dita Conflaria cascun ayn se hàtgian de plegar y giuntar en la Capella de Sant Narcís lo die del Gloriós Sant iuntament ab un Conseller y lo Notari … Llegiu més

«Qui bella missio»

Qui bella missió que diu pare Vasallo, anem a l’escoltarlo antrenda lo que nos diu. De tot lu primidiu de la Cristianidat, per diura lus pecats al confessor. Jesus! y qui error que nos y ha succehit mentres que avem vivit an aqueix mon. Homes i donas son minyonas i minyons pe entrenda lus perdons. … Llegiu més

Inventari de robes, llenyam i veles d’un capità de vaixell

Inventary de totes les robes y llegnam y veles y demés trastes se són posades en salvo de la nau del Capità Desiderio Chape que se és perduda en Cap de Galera. Són las sigüents: Primo, una bandera de tela de vuit tels blancs y un tel vermell tallada y usada. Item, un farol de … Llegiu més

Memòria de la fundació del monestir de Santa Elisabet

Memoria sia pera sempre a mayor gloria de nostre senyor Deu com lo Molt Reverent Doctor Dionis Soredes Canonge de la Cathedral algueren ha fundat un monestir de mongias ab titol de la gloriosa Santa Elisabet Reyna de Portugal per observar las Reglas del terser orde del Glorios Pare Sant Francesch per qual efecte y … Llegiu més

Ordinacions dels pagesos de L’Alguer

A honor, llahor y gloria de Nostre Señor Deu Jesu Christ, y de la humil é Inmaculada Verge Santissima Maria Mare sua, dels benaventurats Sant Miquel Arcangel, Sant Joan de Portalatina, Sant Sebastia y Sant Roch, patrons desta Illma. y Magca. ciutat, y juntament del glorios Sant Narcís, Advocat y Patró de tots, y en … Llegiu més

Ordinacions de la confraria de Sant Eloi

En nom de la Santíssima Trinitat, Pare, Fill y Espirit Sant, y de la Sereníssima Reyna dels Àngels, Mare de Nostru Señor Jesuchrist y Señora nostra, y del gloriós Sant Aloy, intercessor de la sua santa confraria, amén. Comènsan les ordenacions de la confraria de sant Aloy, de la qual són confrares magñans, ferrers, correggiers, … Llegiu més

Ordenacions sobre el peix

Ventse lo dret del peix fresch se ha portarà en la present Ciutat pescat tant en la mar com en lo estany Caliguos y dins per temps de un any, qual comensarà ha córrer des del dia que se lliurarà qual se continuarà al peu del albarà. Primerament, que tot pescador e altra qualsevol persona … Llegiu més

«Lacanes» de diversos «salts» del terme de l’Alguer

a) Lacanes del salt de Pisquina Ruya, en los Bangios (1597) Dia 16 mensis Augusti Anno á Nativitate Domini Millesimo Quinquagesimo Nonagesimo Septimo. Alguerii. Los señors Don Matheu Tola, Antoni Carta, Lleonart Sanna, Miquel Padrissa y Juan Llorino lo present y corrent añi Consellers de la dita y present Ciutat del Alguer, attés per augmentar … Llegiu més

Quint Tiberi Angelèrio: Instruccions contra la pesta

1 [A-I, C-I]. Primerament, a tal que Nostrre Señor Déu sia servit haver misericòrdia y aplacar la yra de sa justa indignatió que té sobre la dita çiutat, procuraran los habitadors de aquella de emplear-se en fer dejunis, almoines, vots y exercitar-se en obres pies. 2 [A-II, C-II]. Item, que sa fassa electió de deu … Llegiu més

Abusos de poder

(…) XV. Ytem segons consta per molts testimonis y les confesions del Off[icia]l y escrivà, en lo deguinar dels porchs se cometen molts abusos en dany dels pobres vassalls, y cosa de ara un hany o dos començada, que és costum de esta Encontrada que quant és tota graxa sols se pren de deu porchs … Llegiu més

Procés inquisitorial contra Troisco Casula

(…) Senyor yo li demane perdó y misericordia supplicant a sa S. R. del que yo confessaré que me vulla admetre ad venia y lo que ell se recorda per al present és que ha molts anys que ell deposant no·s recorda de quant ha que anà en la vila de Serramanna en casa de … Llegiu més

Ordinacions municipals de l’Alguer

FORMATGES Capitol LIIII Item que tot venador de formajes o revenador qui vendra a menut y a tall que tal formatge sia aforat per lo mostassaph ab dos prohomens que lo preu corresponga, al preu valra quintar en la plassa a pena de sinch sous. PORCHS Capitol LV Item que totes les menuccies dels carnatges … Llegiu més

Institució i cobransa de les dècimes

Per evitar alguns plets, que solen nàxer entre diverses persones, circa la erectió y cobransa de les dècimes, sia lley general per tot lo bisbat, que quant los dos juàrgios, ço és major y menor, tenen domicili en un matex lloch, y sèmbran en territoris de altre benefici, en tal cas la mitat de la … Llegiu més

Josep A. Grimalt: La mort de Josep

Bm-1997-1             —Pep, ¿que no estàs bé?             —Sí, Marieta. No passis pena. Només és que he tornat que me cans; però si m’assec una estona, m’espassa.             —¿T’agradaria que anàssem a passar una temporadeta amb sa meva cosina i En … Llegiu més

«Sa mula des tartamut»

Bm-1996-1.1            Això era un gabellí que nomia l’amo en Miquel. Tenia un defecte bastant notable: returava molt. Cada paraula que deia l’havia de repetir tres vegades per prendre fua i passar a sa següent. A s’hora de conversar amb qualcú, just que li fessen una mica de plet, s’aturrullava i … Llegiu més

Joanaina Galleta: Trifulga amb una òliba

Bm-1996-1             Un germà meu i dos joves més feien carbó damunt sa mola de Planici. Es dissabtes a vespre davallaven i se n’anaven cap a Banyalbufar. Un dia com pujaven per amunt, pes camí els va sortir una òliba que va tomar es capell an es meu germà, i es altres li deien:             … Llegiu més

Gabriel Reus: L’alga

Bm-1991-1         Tapà s’era d’alga era sa manera milló per conservar-là en s’hivern: al menos axí heu pensaven es pagesos campanés. Tapar-là de paús hagués estat per ells criar-hí males herbes que, amb ses rels, l’haguessin desfeta. Es paús tenia encara un altre desventatge: no conservava sa frescoreta de s’alga, que tant contribuïa a que s’era … Llegiu més

Bartomeu Oliver Cerdà: Vida, costums i feines a una possessió

Bm-1985-1 Tota sa meva vida he conviscut amb gent pagesa cepada a l’antiga. Molta d’aquesta gent sense sebre lletgir, però amb una intel·ligència natural extraordinària, honrats a carta cabal, una memòria prodigiosa i una gran experiència adquirida segurament p’es continuat viure en contacte amb sa naturalesa; recordaven s’any d’es naixement o sa mort de familiars, … Llegiu més

Miquel Aguiló: Tornada a Campos

Bm-1982-13.3 (…)           S’arribada a Campos, va ser una festa grosa. Tothom estava content. Na Francisqueta no hi cabia d’alegria. Pasàvem moltes hores darrera sa porta plens de felicitat. Jo me vulia casà molt aviat, però el tio tenia el seu durmitori allà on és ara sa potecaria. Havia de fer obra.          Va obrí dos portals, … Llegiu més

Miquel Arbona: Tres mosqueters i jo

Bm-1977-1             A un creuer de carrers per on pas sovint, formaven un rotlet ocasional tres sollerics que viuen a Palma, retirats dels negocis que tingueren per aquest món.             —Vaja, els tres mosqueters.             —Diuen que els tres mosqueters eren quatre.             —Idò jo som el qui fa quatre. Ja … Llegiu més

Damià Huguet: Camp espiritual

Bm-1976-2             CAMP ESPIRITUAL   Els cavalls van de trot pels rostolls quan les eugues pasturen. Volen sól·leres, grills, capseriganys solitaris dins l’aire melós d’un setembre enfosqueït, tenebrós: Escopim grums de mel, lletrada de sal, pa de vi, de segó, tot acariciant fulles d’heura, fonoll, romaní, indecisos vetlant els conills, les genetes que tresquen pletons, … Llegiu més

Simó Coll: In memoriam (d’un Homo Pagès)

Bm-1970-2             A ca nostra hi ha dol… hi falta l’amo             una cadira buida hi ha quedat…             Ja ses festes sense ell no seran festes             Mon pare un mal dissabte ens ha deixat.                         Tot haurà mort un poc, perquè la vida             d’un homo va junyida al seu voltant,             … Llegiu més

Joan Mas: Testament de don Bartomeu

Bm-1965b-3             (…)               “Escric aquest testament dia denou de març de l’any mil noucents seixanta dos… Avui dematí m’han visitat casi tots es que he nomenats, a més de dos metges i el senyor Rector, i tots poden certificar que no me’n vaig d’es cap. En quant a n’ets hereus, començaré p’es més … Llegiu més

Llorenç Villalonga: La marquesa es disposa a anar al teatre

Bm-1965a-3             (Una sala de rebre de casa bona mallorquina. Quadros fins en es sòtil. Escuts. Artesonats. Sa porta està oberta. Enmig de sa sala apareix Mumare, esvelta i cabells grisos, vestida sense pretensió i pentinada de qualsevol manera.)             Mumare: Estic cansada de sentir parlar de negocis, d’obres i d’arrendaments. Ara me n’aniré en … Llegiu més

Jaume Oliver: Ses matances

Bm-1964-1             Carreranys de formigues amb ales. Aquest genoll em dóna senyes d’aigua. Es temps ha fet mudança i an es canvi de lluna “es parenòstic” dóna fred. Ha plogut molt i fort. Venturosos es qui tenen goret fet. Ses figues ja hi ha estona s’acabaren. Es porc està gras com una pera i li … Llegiu més

Rafel Ginard: Carta a Guillem Colom

Bm-1950-4             Ave Maria Puríssima               Sr. D. Guillem Colom             Sóller               [Llucmajor] 23, agost, 1950.               Estimat amic: vos fas a Sóller, per les festes de Sant Bartomeu. Aposta, us escric a Sóller. Vull que tengueu una còpia de la carta escrita, i no enviada, a Mn. Castanyer. Aquest senyor, … Llegiu més

Joan Canals: Sermó de Cap d’Any

Bm-1942-6.1             Com cada any voldria resumir aqueix any senyalant els motius d’alegria en un balans parroquial i dirvos les meves esperanses per l’any qui vé. No puc dir tot lo que voldria ni tot lo que cadascú de voltros podria demanar. Parlaré d’algunes coses generals perque les trob més necesaries es dia d’avui.   … Llegiu més

Bartomeu Crespí: Una apologia del franquisme

Bm-1939-2.1    Una petita memòria feta en el gran moviment   No somníy cap cosa extranya ni som prou capacitat i tocant sa vanidat no la conéc, ni m’atanya, pero si per tant tenc manya faré que quedi anotat un poc de lo qu’ha passat, nostra ben volguda Espanya.   Ja sé per experienci propi, … Llegiu més

Antoni Vives: Vocabulari mallorquí-castellà

Bm-1935-12.1                         Mallorquí                              Español                                   Escarada                                           Destajo Escarader                                          Destajista Escaramussa                                     Escaramuza Escarapel·la                                      Escarapela, Divisa Escardar                                             Cascar, Romper       … Llegiu més

Sopes santanyineres

Bm-1931-10.5 Sopes santañineres   Per cuatre o cinc persones s’ escohirán tres lliures[1] de peix del mes variat y millor, sense faltarí crancs y unes dotse copiñyes. Se ferá tot aixó ben net y se llevarán les conxes a las copiñyes, y se posará en el foc amb unió de lo siguient: tres sebes xapades … Llegiu més

Miquel Ferrà: Els Reis

Bm-1930*-2 Els Reis   Demunt pacífics dromedaris atravessant els solitaris carrers de viles y ciutats, els Reis s’en venen d’Orient en caravana resplendent per camps plujosos y nevats.     Embolcallats dins una bruma qui los sublima y los perfuma d’olor de dies innocents, los entreveim en la distancia qui nos separa de l’infancia, cad’any … Llegiu més

Antoni M. Alcover: El dimoni tempta Sor Catalina Tomassa

Bm-1929-6.3 Un dia l’envien ab una partida de nines de veynades[1] a cercar herba per fora-vila. Ses altres nines badaven y corrien y cridaven; ara ella s’afanya a omplir d’herba el seu paneret, y llavò se’n va darrera una paret, se desferma el davantal, l’estén en-terra, s’agenoya y ¡hala a passar el Rosari! Assetsuaixí li … Llegiu més

Joan Mòjer: Comentaris a cançons populars

Bm-1925-1929-2.1 6     Demà, qui serà dissabte, sa pena em rebentarà, i mumareta em dirà: —No el ‘guesses volgut missatge!   6 Un tems es misatjes no mes enaven é le vila un disapte part altre i aquex disapte no li tocave e se le vila e nes seu anemorad i no purie festeja [Un temps … Llegiu més

Bartomeu Guasp: Dalt el castell d’Alaró

Bm-1925-2 Dalt el Castell d’Alaró   A mon estimat amic D. Pere Sampol i Ripoll, advocat.     Som al Castell roquer…! Sota una alzina seguent, me plau estendre la mirada ara en qu’augustament el sol declina i al cor devalla un riu de pau sagrada.   De murs i torreons bella ruina mos pensaments … Llegiu més

Maria Verger: «Santa senzillesa»

Bm-1924-2 Santa senzillesa Camina, lentament, el rabadà, tocant joiós el flabiol de canya; avui es troba ací… demà és allà… mes sempre el bon auguri l’acompanya.   S’ha llevat a trenc d’alba, quan el cel començava a donar senyals de vida… Com cada jorn, amb fervorós anhel, ha ofrenat a la Verge sa dormida.   … Llegiu més

Sebastià Guasp: El Santuari de Nostra Senyora de Gràcia

Bm-1920-13.1 Essent una cosa volguda per tots, el coneixer de qualca manera l’historia del Santuari de Gracia, mos hem determinat, i per via d’ensai, a publicar el present opuscle que escampant-se entre els fills de Lluchmajor i entre els numerosos peregrins que el visiten, servesca per encendre més i més en tots els pits l’amor … Llegiu més

Carta de Joan Alcover a Francesc Matheu

Bm-1920-4             Palma 8 d’ Abril de 1920 Sr D. Francesch Matheu             Molt estimat amic: he rebut la seua lletra del dia 5. Veig que van a publicar les Obres Catalanes d ’En Miquel S. Oliver. D’originals que probablement no sien coneguts á Barcelona, no tench noticia sino d’un discurs … Llegiu més

Jaume Palmé: Misèria d’un matrimoni

Bm-1919-3 (…) Geroni.—   Bóno, bóno. Tot aixó por mí es música celestial. Simeón.—  Idó, digués que no sabs lo qu’escoltes, Geroni.—   Ja’hu sabs tú. Sempre voleu tení rahó ets homos. Simeón.—  Bueno; ses dones a se cuina! Geroni.—   Cap feina hi tench. Simeón.—  Ves a fé es berená. Geroni.—   ¿Tan aviat … Llegiu més

Miquel Forteza: L’estela

Bm-1919-2 L’estela   Solitari va el vaixell, per la mar asserenada; el bressola tota onada, joguineja el vent amb ell.   Fan els núvols un castell on l’amor està encisada : — pobra amor desamparada, qui tingués ales d’aucell !   Qualque jorn se sent un cant i el vaixell segueix errant, desplegada l’ampla vela. … Llegiu més

Jordi Martí Rosselló («Es Mascle Ros»): «Saqueos, robos y altres herbes»

Bm-1919-1           Tot está normalisat, venen es carros de cols y tu en vols y tu no en vols ja tenen descarregat. Es pajés cobra al moment, jira, pren sa carretera deixant que guañy sa plasera un cent cincuanta per cent. Amb axó una bugadera una col vol concertá:            —D’axo que vos tench de dá?            —Nou … Llegiu més

Lluc

Bm-1917-8        Lluch El sol es post. L’hora que els boscs preparen la meditació, després de resades les ave-maries, ès arribada.       Ja som a Lluch, el santuari que ha gombolat més generacions de Mallorca. Tenc per mi, que un mallorquí que no hagui besat mai a la Mare de Deu -al hora de … Llegiu més

Estanislau Aguiló: Comunicació personal

Bm-1917-4 B.L.M. al Sr. D. Joan Massanet son afm. Estanislau Aguiló y li contesta a sa pregunta que la comunió de diumenge ha de ser a les vuyt del matí y la reunio general a les sinch del capvespre, segons axí va quedar acordat el dia del consey. Sempre son afm.                                                            E. Aguiló

Pere Antoni Jusama («En Serral»): Una lliçó

Bm-1915*-2.1             Persones enamorades,             vos don aqueixa lliçó,             no per fer de fanfarró             ni per tirar botillades.             Hi som per dar instrucció             a ses que estan atrassades:             alguns casats i casades             canvien d’aguiaró,             tenen es pa menjador             a ca seva, a un racó,             de blat-xeixa … Llegiu més

Carta de Joan Rosselló de Son Forteza a Joan Lluís Estelric

Bm-1914-4 So’n Forteza d’Alaró 15 Març 1914.             Estimat Juan Lluis: Fa uns quants dies qu’En Juan Alcover me va entregar el teu llibret «Páginas mallorquinas» amb l’afectuosa dedicatoria qui per mi tant l’avalora. Te agraiesc de bon deveres que no hajis oblidat l’antic company de colegi i amic de tota la vida; lo que’m … Llegiu més

P. Guillem Vives: Costums de bona criança i remeis per a guardar la salut

Bm-1912-7.7             ¿Que ha de evitar un al-lot quant va a l’escusat?             No entrarhi si n’hi ha un altre, no soyar les parets o el trispol i no escriure lletres de cap classe.               ¿Que no ha de fer un al·lot p’el carrer?             Un al·lot p’el carrer no ha de fer renou, … Llegiu més

Miquel Aguiló: Un estudiant com molts

Bm-1912-3 ESCENA I     LOLA                       (Dreta devora un portal.)                                ¡¡Enric!! ¡¡Enric!! axequet (pausa)                                Ala, axequet aviat,                                Que al instant has de partí.                                  (Lola s’ asseu devora na Mercedes)                                                         (Entre n’ Enric y diu:) ENRIC          … Llegiu més

Regals de Reis

Bm-1911-8             Els Reys d’enguany   No s’havía vist may á Sineu es regalos qu’han deixats aquets bons senyós. Aparte de ses moltas juguetas qu’han posadas dins ses sebatas de s infans, han feta contenta molta de gent gran que ni tan sols posaren sa sebata á la fresca. Y es que dagueran trobá que … Llegiu més

Coloma Rosselló: Valldemossines

Bm-1911-1 OLI I OLIVES            L’amo està content. Ve de fer una volta pes lloc, i ha contemplat ses oliveres, que s’esbranquen de tant de fruit.            —Bona anyada— ha exclamat entrant pes portal forà.            —Ala, rossa!— diu sa madona, fent sa mitja, as temps que escampa una faldada d’ordi, que a picades se disputa un aixam … Llegiu més

Pere Antoni Cerdà: Preparació de les terres de conreu

Bm-1910-10.2           Convé que la capa superficial de le terra que s’ ha de conrar, se pos lo més fluxa possible, a fi de que les plantes puguen arrelar be, respirar l’aire convenient y axís prenguin bona mesa.            Per lo tant se llaurará be ab bones arades de ferro, o ab l’ arada romana, si hi … Llegiu més

Carta de Gabriel Alomar sobre les seves oposicions

Bm-1909-4           Madrid 4 de mars de 1909.             Estimadíssim amic: contra tota previsió, fins de mí meteix, som a Madrid fent oposicions! No se si ho he de creure encara.           Idò, sabrá que ja he fet quatre exercicis; tots han anat de primera menos es segón, en que vaig tenir … Llegiu més

Maria Antònia Salvà: Carta a Mateu Obrador

Bm-1908-4              Sr D. Mateu Obrador                Estimat amich:           Rebuda sa seua afectuosíssima carta y tant En Francesch com jo quedam entesos y conformes en lo que mos hi diu. Esperarem, ido, sa primera bona avinentesa que voste puga aprofitar, per du a efecte … Llegiu més

Carta de Mn. Andreu Pont a Mn. Antoni M. Alcover

Bm-1907c-4              Estimadissim amich:              Tot d’una que reb carta teva fas lo que me dius, pero me torb ab escriure perque no te pots figurá quin fandango es aquest de se nostra Redacció. No importa que costi molt, si arriba á ser apreciat. En … Llegiu més

Carta de Mateu Obrador a Antoni M. Alcover

Bm-1907a-4 A Mossèn Antoni M.ª Alcover: a Halle. Homo de Deu! Anit passada la m’entregaren a sa seua tarjeta germánica, ahont vostè ja pareix qualcú més de lo qu’era per ací; car axò de la «Generalvikar des Bischofs»… etc., pareix cosa més grossa que Vicari General del Bisbe nostro. Endevant ses atxes! y alerta que … Llegiu més

Miquel S. Oliver: La ciutat de Mallorques

Bm -1906-1 L’extensió que llavors s’obria davant dels nostres ulls, desde Sineu a Manacor, era per tot extrem interessant. Ni planura desolada ni serral: una ondulació continua del paisatge, am pujols i comallarets, am clapes de pinar i garriga, am trinxes de sementer, d’un or verd, internant-se a manera de llacunes, en el misteri dels … Llegiu més

Bernat Rosselló: Encarnació del Fill de Déu

Bm-1905-6             Encarnació del Fill de Deu Jusep, fill de Davit, no tengues por de rebre la teva esposa Maria; lo que du dins ses entranyes, es obra de l’Esperit Sant. SANT MATEU I, 20               Punt I. er — Maria y Jusep, feels a n-el vot de castedat que … Llegiu més

Ildefons Rul·lan: Don Quixot de la Manxa

Bm-1905-1 Aventuras que corregué D. Quixote dins la Serramorena, y de sa penitencia que feu per imitar a Beltenebrós.               D. Quixote sa despedi de’s cabré, y posantse demunt en Rossinant, maná n’en Sanxo que li pegás derrera, lo que fe aquell de malas retrancas. A pòc pòc, sa feran endins per lo mes … Llegiu més

Miscel·lània de notícies

Bm-1903-8             Juny de 1903 Día 1 A Binesalem deves mitja nit, an’ el carré de la Rectoría un veinat pegar un tir a una altre, y li va fer una ferida a s’espatla esquerra.             Terribles inundacións destrueixen centenars de cases en diferents punts … Llegiu més

Joan Rosselló: La tafona

Bm-1903-1            Era una vetlada d’hivern de nit estirada y quieta; els missatges, els pastors y uns quants jornalers estaven arremolinats dins el clot de la fornal xerrant tranquilament de les feines de la diada, quant el tafoner qui feia de dimoni prengué la pala y pegá unes quantes atiades fortes; … Llegiu més

Sobre la grip

Bm-1900-10.1               La grippe o influenza   Verament d’actualidat es tot quant s’ escrigui a proposit d’ es molest hoste qui, d’ una mesada an aquesta part, fa de ses seues no solzament a Ciutat sino a molt de pobles de Mallorca.            La grippe … Llegiu més

Compendi de la Doctrina Cristiana

Bm-1900-6.4 El Credo             Crech en un Deu, Pare, totpoderós, creador del cel y de la terra. Y en Jesucrist, únich Fill de aquell, Senyor nostro. El qual fonch concebut per obra del Esperit Sant, y nasqué de María Verge. Patí baix del poder de Pons Pilat. Fonch crucificat, mort y sepultat. Devallá als inferns. … Llegiu més

Bonaventura Barceló: Panegíric de Nostra Senyora del Puig de Pollença

Bm-1900-6.1 Fa honorificencia populi nostri. Judit cap. 10 v. 15, Tu ets s’honra des nostre poble. Judit.etc.   Jermans meus:             S’historia de Pollensa es se joya mes antiga engastada a sa corona de Mallorca. El seu commensament se confon dins sa boyre que cubreix els temps prehistorics. Monuments encare … Llegiu més

Josep Maria Tous: Flors de Lotus

Bm-1900*-2 Flors de Lotus   Son les flors de la llacuna: s’obrin al bes de la lluna en les hores llargues de la trista nit. La llecor ne xuclen de les aygos grises de les aygos sempre llises que ni aixecan ones, ni fan may brugit.     Creixen, plácides a l’ombra dels corals de … Llegiu més

Pau Noguera “Sarol”: A un borratxo

Bm-1900-2.1 Á un borratxo          A s’ hòrt de can Massanêt vaitx pendre un gat de vimblanch, y queya per dins es fanch, tant si anava tòrt com drêt.          Pe ‘s pònt de Binibassí ja no hi veya de cap uy; de tant qu’ estava remuy d’ es fanch d’ es mitx … Llegiu més

Francesc Segismund Forteza: Conhort

Bm-1900-1 Conhort               ¡Quina tristor fa mirar els camps quant s’en ve l’hinvernada! Han passat les calrades de l’estiu, aquell sol encés que feya madurar els fruyts y colrava els reyms ja no lluu en mitx d’un cel pur y net; par qu’haja perduda sa calentor; y la terra se refreda, cauen els fruyts, … Llegiu més

Marià Aguiló: A un ciprer

Bm-1898-2 Á UN CIPRER     Per què ‘t crearen, oh arbre, sens ombra, ni fruyt, ni flor? ¿has nascut sols per fer por devora tombes de marbre? Tot arbre qu’ engrons l’ oratge bat sos rams fent dolç renou, mes lo teu negrench fullatge gemega si ‘l vent lo mou. Si ‘ls pámpols verts … Llegiu més

Pere d’Alcàntara Peña: El dijous llarder

Bm-1896-2 El dijous llardér.   Avuy n’es bon día per berenar bé. ¡Viva l’alegría del dijous llardér!   Tonina estimada; el sol ja es sortit. Volta la flassada botarêm del llit. Que els budélls desitjan coques ab tayades. ¿Quantes ensaymades ahí vares fer? ¡Viva la alegría del dijous llardér!   Una per mí’m basta, si … Llegiu més

Antoni Ma Alcover («Jordi des Recó»): «En Pere de sa butza»

Bm-1895b-1.1             Això era un pollastrellot que havía nom Pere.             Un dia sa mare li diu:             —Ves-me a comprar carn sense ossos. Vet-aquí un sou. No’n vulgues donar més.             En Pere se’n va a Ca’s Carnisser i diu:             —Ma mare ha dit que’m doneu carn sense ossos.             —¡Carn sense ossos! … Llegiu més

Arxiduc Lluís Salvador d’Àustria: Rondalles de Mallorca

Bm-1895a-1.1             A)                         Eu Frarêt.             (Pollensa)               Axó era y no era bon viatje fassa la cadernera, per tú un aumut y per mi una barcella.             Axó era un fraret que sen anava per un cami y va trobá una favêta. Mes envant va trobá una caseta y s’hi acostá … Llegiu més

No hi ha temps que no torni

Bm-1893c-1 No hey ha temps que no torn Maldement s’ en haja de ressentí un poch sa memoria que guardam des nostros antepassats, es precís dí que fa unes quantes dotzenes d’ anys vivían com si fossen á n’ es Llims.            Ell en realidat, respecte de noltros estavan, com aquell que diu, sensa sentí pena … Llegiu més

[Mateu Obrador]: «Sa mica d’Intròit»

Bm-1893b-1           Hey ha fadrina qu’en sentí trempá guiterra o guitarró, es dits ja li fan tronets y esclafits y es pèus ja li botetjan.          Hey ha gat aygordenté que no més en ensumá oló de such blanch, els uys ja li tornan lluents y se sent sa gargamella més seca y aixuta qu’una aresta.   … Llegiu més

Tribulacions d’un obrer votant

Bm-1893a-2.1 (…) —No me fases enfadá diguent qu’estás encallat, vés á ton amo estimat que te don sa cantidad que me vares menllevá.   Ell sen vá tot enfadat d’es señó y en motiu, y veu lamo y li diu qu’es vot li han demanat. —Lamo respon y diu: qui era es qu’el t’ha demanat. … Llegiu més

Pere d’Alcàntara Penya: Un carriler

Bm-1892-2.1                M’en vull aná á la caseta:             fa temps que no hi som estat.             Veuré si té espiga el blat             y si va verde la pleta.                Al cap d’avall del carrer             d’els Olms, devora el passeitx,             catorce carrils  hi veitx             qu’esperan un passatjer.                … Llegiu més

Josep Lluís Pons i Gallarza: L’olivera mallorquina

Bm-1892-2 A don Francesch Muns y Castellet   Cóntam, vella olivera, mentre sèch alenant sobre la roca, noves dels temps d’enrere que escrites veig en ta surenca soca. Jo vinch á recolzar-me á tes nuades rels, trist d’anyorança, perue vullas tornarme dels bens que n’hé perduts sols l’esperança. Ton delicat fullatje que sota lo cel … Llegiu més

Gabriel Maura: Donya Juanita

Bm-1892-1            No ‘s que puga dí d’ una manera certa es temps qu’ ha passat desque conech á Donya Juanita ; pero per lo poch ha de fé vint anys, perque me recorda qu’ era es primé que jo vivía á Ciutat, y duya un jaquet de panyo negre molt escanyat de sises, y ja … Llegiu més

Comptes d’un ferrer de Campos

Bm-1888-7.6 Conte de D. Pere Juan Berseló. 1888   Junio      13      per fe une quenonade nove pe se cuine de fero                            21 S               13      vuit peus veis de ses mules des querruatxe                                  8 S               14      dues planxes de fero … Llegiu més

Contracte d’amitger

Bm-1888-7.4 Pla baix de cuyas condissions, pactes y reservas don a Miquel Monserat (sic) y Soler juntament los seus fills mascles el meu predio S[on] Burguera a mitjes, comensant dia 13 de agost de 1888 y equebant igual dia de 1892.               Primer pacte: serà oblicasió de los amitgers conrar las terres a ús … Llegiu més